Pràctica número 7: Carl Rogers i el documental pensant en els altres.

INTRODUCCIÓ DE CARL ROGERS

Carl Rogers (8 de gener de 1902 - 4 de febrer de 1987) fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no directivitat.

És el primer que s’atreveix a filmar sessions de psicoteràpia, i un autor amb molt nom.

A partir de les filmacions fa un avanç en el procés d’afirmar, de veure que passava en les sessions de psicoteràpia i així entendre-ho. L’emmarquem en la psicologia humanista, que es una mirada diferent capa la persona i l’estudi de la psicologia.

Rogers i Abraham Maslow tenen unes ideologies dominants, conductisme i psicoanàlisis.

També s’interessa per la psicoanàlisis en l’educació, trobem un llibre que ens parla d’aquest tema:  A.S Neill Summerhill.

La psicologia humanista és la tercera força en la psicologia, la primera i la segona són el conductivisme i la psicoanàlisi, la quarta força la psicologia transpersonal.

Rogers i Maslow defensen un model de persona essencialment positiu,cosa que no havia tingut en compte ningú abans. Creuen, que si es creen condicions idònies perquè aquest nucli millori el que sortirà de les persones serà bo i millor. El comportament es fruit d’una tendència a satisfer necessitats, hi ha un potencial creador i aflora si això es permet.

La figura del psicòleg passa a ser diferent, ara el pacient serà el client i el paper del psicòleg serà crear les condicions idònies perquè tot lo positiu aflori.

El model de Rogers s’anomena centrat en la persona, Rogers dirà que sempre si creem un context favorable i unes bones condicions sempre es produirà creixement de persona.

La psicologia humanista es aplicable també en l’ensenyament centrat am l’estudiant i en qualsevol tipus d’ajuda en la persona; metges, infermeres, escoles, esports etc.

Parlant de les condicions favorables, Rogers dirà que si la persona es capaç de viure tres actituds bàsiques n’hi ha prou.

1)    Acceptació incondicional

2)    Comprensió empàtica

3)    Autenticitat, congruència o coherència.

En Rogers es va quedar aquí, però després d’això cal saber aplicar-ho. Aquests tres punts són idonis en persones en concret, famílies, amics, escoles…Si es dona bé, si no també pot ser negatiu.

REFLEXIÓ

Estic d’acord amb aspectes de la psicologia humanista ja que crec que es molt important. També estic d’acord en que les condicions tenen molt a veure en la manera de reacció de la persona que tenim al davant, la nostra actitud com a professionals pot ajudar a que la persona s’obri cap a nosaltres o per al contrari es tanqui en banda i sigui impossible d’ajudar. Apart, m’agraden molt les actituds que defensa en Rogers, crec també que són essencials per exercir en la psicologia, s’ha de saber acceptar al client ja que això afavoreix l’expressió, s’ha de intentar entendre a l’altre des de el seu punt de vista a la vida, i intentar també que ens transmeti la persona que allò que fa i diu va en una mateixa direcció. Penso, que aquestes actituds, com hem vist poden anar bé en moltes ocasions, si tothom aprengués a comportar-se o a adquirir una mica d’aquestes actituds, tot seria més fàcil, seria més positiu, ja que penso que les persones tot sovint recollim allò que sembrem, i moltes vegades, són punts negatius.

Per tant, són unes bones bases, treballarem amb persones i amb això serem nosaltres també més persones i millors professionals.

DOCUMENTAL PENSANT  EN ELS ALTRES

L’altre dia a classe, després de parlar d’en Carl Rogers, vàrem mirar un documental de 60’ on es veu i s’explica l’aprenentatge en una escola japonesa. En aquesta escola, veiem un professor on a la seva classe, apart d’explicar les lliçons corresponents, ensenya als alumnes a viure, els ensenya també a pensar sobre l’esperança i la força, i veiem també com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades als pares. Són conceptes bàsics de la vida que el professor intenta inculcar als nens, sobretot a posar-se en la pell dels altres nens, a ser empàtics, ajudar-se els uns als altres i a superar situacions difícils de la vida amb la major possivitat possible. També a l’hora, ensenya als nens a divertir-se m’entres s’aprèn.

REFLEXIÓ DEL DOCUMENTAL

La veritat és que vàrem mirar un documental fantàstic, fins i tot em vaig emocionar. La tendresa dels nens és increïble, et fa obrir els ulls i veure que ja de ben petits, moltes vegades podem criticar als demés per a refugiar-nos de les nostres mancances o defectes, i ens guardem allò que ens fa mal reprimint-nos.

La professió del mestre de l’escolta és impressionant, la capacitat que te de tot i ser nens que de vegades perden la concentració o l’entusiasme, ell sap com cridar la seva atenció i guanyar-se’ls. El documental tracta aspectes i dona lliçons de la manera de viure que quan ens fem grans moltes vegades abandonem, per la vida quotidiana i els problemes que això comporta, però recalca que és important tot i tenir dificultats saber tirar endavant intentat ser feliç amb el que tenim, amb els petits detalls que són importants i saber valorar la vida des de un altre punt de vista. Crec que a les escoles apart de les lliçons corresponents s’haurien de tractar més aquests aspectes, ja que si no ho fan, es veritat que al llarg de la vida un mateix els pot anar aprenent, però a vegades hi ha gent que no pot o no sap arribar-ho a fer mai, i això seria una ajuda. També seria una ajuda saber tractar més amb altres persones, cooperar junts, tenir més empatia vers als demés, penso que això ens manca molt en la societat en la qual ens trobem, i per culpa de l’estrès ho oblidem, essent punts que per a mi són fonamentals per a poder viure d’una manera tranqui-la, satisfactòria i amb unes bones recompenses o si més no, una bona consciència.

Molt bona classe, amb un bon punt de partida per deixar anar la ment i arribar a unes bones reflexions.

(Aquí deixo un link interessant que ens parla sobre les creences i les ideologies d’en Rogers i en Maslow entre d’altres, també cita llibres publicats per aquests.)

Pràctica número 5: La passió secreta. La interpretació dels somnis.

INTRODUCCIÓ

Per a poder dur a terme la pràctica número 5, vàrem mirar a classe una pel·lícula; la passió secreta. Aquesta pel·lícula, tracta sobre pacients amb histèria, fa uns quants anys, es creia que aquests pacients fingien i això, en Freud ( principal protagonista) creu que no es cert. Per tant, decideix anar a estudiar i aprendre de en  Charcot, que tractava temes com la hipnosis(1886). Veiem com amb la histèria la pacient no recorda res, això pensen que prové d’un trauma psicològic. A través de la hipnosis induïm a la pacient a l’estat amb el qual va començar els símptomes de la histèria, però la hipnosis ens ajuda a entendre, no a curar, ja que ens porta a pensaments d’un nivell no conscient.

Llavors, en Freud, decideix unir-se amb en Breuer per a seguir estudiant aquesta patologia. Freud, pensa que els traumes que provoquen la histèria són deguts a una repressió sexual, però després es planteja si es possible que la neurosis comenci a la infància. Així doncs, que passa amb el tema de la sexualitat? La trobem també des de la infància?

Són diferents idees i termes que s’exposen al llarg de la pel·lícula, com ara també la interpretació dels somnis,l’associació d’idees, la transferència, entre d’altres.

Tot seguit aprofundirem en un d’aquestes conceptes per aprendran i entendre més el tema: la interpretació dels somnis.

( En el següent link podeu trobar la pel·lícula de la qual em parlat : http://www.megavideo.com/?v=LGBWXYB7)

LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS

Sigmund Freud va ser sens dubte una de les persones més influents en el desenvolupament del pensaments durant el segle XX. La seva teoria de que les nostres ments guarden records i emocions en el nostre subconscient va transformar la forma en la que els humans estudiaven la ment humana.

La tendència a teràpies que utilitzaven la existència de dificultats en la infància o emocions reprimides per a explicar problemes emocionals actuals comença amb en Freud.

Un dels descobriments més importants d’en Freud es que les emocions enterrades en la superfície subconscient floten a la superfície conscient durant els somnis, i que recordar fragments dels somnis poden ajudar a destapar les emocions i els records enterrats.

Al llarg de la seva obra més coneguda, La interpretació dels somnis, Freud utilitza els seus propis somnis per a donar exemples i demostrar la seva teoria sobre la psicologia dels somnis. Freud, distingeix entre el contingut del somni “manifest” o el somni experimentat a nivell de la superfície, i els “ pensaments de somnis latents”, no conscients que s’expressen a traves del llenguatge especial dels somnis.

Freud manté que tots els somnis representen la realització d’un desig per part del somiador, inclús els mal somnis. Hi a somnis negatius de desitjos on el que apareix es el incompliment d’un desig. Per això, és donen vàries explicacions, entre les quals està la satisfacció de una tendència masoquista. No obstant segueix en peu la conclusió general d’en Freud: els somnis són realitzacions disfressades de desitjos reprimits. Segons la seva teoria, la “censura”  dels somnis produeix una distorsió del contingut. Així que el que pot semblar ser un conjunt d’imatges somiades sense sentit, a través de l’anàlisi i del mètode “desxifrador”, pot ser demostrat un conjunt d’idees coherents. Freud proposa que el valor de l’anàlisi dels somnis es radica en la revelació de l’activitat subconscient de la ment.

La teoria de la interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories d’aquest amb relació a la naturalesa de la psicologia dels somnis inconscient, la importància de les experiències de la infància, els llenguatge dels somnis i el mètode que ell anomena psicoanàlisis.

Freud considera que tot somni es interpretable, és a dir, que pot trobar-se el seu sentit. La feina de interpretar no recau sobre tot el somni en el seu conjunt, sinó sobre parts components basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somiada significa tal altre cosa en forma rígida, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer es descompon el relat en part i al final sorgeix la interpretació final o global, en la qual es revela el somni com una realització de desitjos.      

El somni no es merament activitat somàtica, es un acabat fenomen psíquic de realització de desitjos, i per tant deu ser inclòs en el conjunt d’actes comprensibles de la nostra vida desperta constituint el resultat d’una activitat intel·lectual altament complicada.

El desitj apareix disfressat en l’aspecte manifest del somni, en lo efectivament somiat, procés denominat “ deformació onírica”. Freud es pregunta perquè té que haver-hi una deformació, ja que podria haver passat que el somni expressés el desitj en forma directa, sense deformacions. Aquesta deformació es intencional i es deguda a la censura que el subjecte exerceix contra la lliure expressió de desitjos, per a trobar-los censurables per algun motiu.

REFLEXIÓ        

Reflexionant sobre la pel·lícula puc dir que realment és una bona pel·lícula per arribar a entendre com en Freud a través de les seves vivències ,experiències i influències segueix indagant sobre temes i arriba a idees i conceptes que realment han deixat una gran petjada en la psicologia del món actual i de com arriba a la conclusió de que els humans no controlem la nostre pròpia ment.

Reflexionant sobre el tema tractat, la interpretació dels somnis, realment estic d’acord en molts punts sobre la seva teoria. Doncs si que es veritat que els somnis poden estar estretament lligats a desitjos que tenim, a pors de vivències que hem tingut, o a pors de viure algunes situacions, ja que molts dels nostres somnis tenen relació amb situacions que a vegades ens succeeixen durant el dia a dia i nosaltres no els i donem importància però en el nostre subconscient aquella vivència que gravada per un motiu o per un altre. La manera en que com bé diu en Freud, disfressem els nostres somnis es impressionant, a vegades jo mateixa reflexiono sobre un somni que he tingut i quedo parada de la capacitat que té la nostra ment de capgirar les coses i barrejar emocions, persones importants etc. Per això crec, que si realment ens posem a analitzar un somni en concret, si que podem arribar a poder donar una interpretació aquest somni lligada a la nostre vida.

Per altre banda, amb el que no estic tan d’acord, és amb generalitzar els somnis, ja que penso que estan relacionats amb fets en concret de la vida de cada persona, és a dir, no crec que un mateix somni tingui el mateix significat per a cada persona. Tot i això, em queda el dubte, de perquè hi ha somnis que tenim pràcticament iguals o mol semblants moltes persones, potser sí que pot estar relacionat en el fet de que moltes persones tenim a vegades desitjos o pors, també semblants. La veritat es que m’agradaria tractar més aquest tema ja que hem crida l’atenció, i així poder donar més respostes alguns d’aquests dubtes i poder arribar a una bona i ferma conclusió o idea personal.

Pràctica número 4: Els mecanismes de defensa

INTRODUCCIÓ

La psicoanàlisi, són un conjunt de teories no científiques que en Freud intenta anar encaixant. Són teories explicatives del comportament humà patològic en base a dinàmiques internes, que dona com a resultat una manera d’actuar concreta, les psicodinàmiques.

Per situar a en Freud temporalment fem un pas endarrere, al s.XIX, Freud era metge i estudiava el sistema nerviós fins que es troba amb la histèria, que era un fenomen inexplicable, un any físic sense una causa física. Freud entre d’altres ho qüestionava, ell tracta aquestes persones en estat d’hipnosis i comprova com deixen de manifestar els símptomes histèrics.

Llavors, en Freud planteja:

1)    Que en les persones existeixen dos parts, la part conscient, i la part inconscient ( ocupa la major part de la nostre psique). Entre el conscient i l’inconscient hi ha el preconscient, es produeix un cert traspàs d’informació, però mai de manera clara ni directe. També veiem com si hi ha algun element inconscient que afecte el conscient, si arriba a ser possible de fer un traspàs d’informació al conscient, que a través del procés de prendre consciència d’allò que em passa, podré eliminar els símptomes. Es produeix una CATARSI, vivència d’una emoció oculta en l’inconscient. Però tot això no es pot demostrar. La psicoanàlisi basa aquesta idea en la teràpia psicoanalítica. En  Freud comença amb l’associació d’idees, on el terapeuta interpreta allò que diu el pacient. També fan servir una altre tècnica anomenada interpretació dels somnis. Per exemple, en Carl Jung, feia associació de paraules, això és una altre tècnica psicoanalítica. Melanie Klein era una psicoanalítica que bàsicament només va treballar amb nens, ella és la creadora de la teràpia del joc. Ens diu que els nens quan juguen i fins i tot parla’n en veu alta ens poden arribar a explicar o podem veure el que els i passa. Un llibre interessant que parla sobre aquest tema és La psicoanàlisi en els contes de fades.

2)    El concepte de Libido, sovint interpretat com energia de tipus sexual, però Freud parlava d’energia vital. Una bona part de població si que deia que era de tipus sexual, però la gent d’aquella època no hi estava a favor,el tema sexual era força tabú, altres actors també i van estar en desacord.

3)    La primera teoria la desenvolupa a partir d’una altre teoria on en Freud intenta explicar les diverses entitats de les persones.

Una primera part innata que és la ID( té a veure amb la satisfacció de  desitjos i es basa en el principi de plaer, és el que som les persones). Els dos primers anys d’edat només tenim la ID, a partir dels dos anys i fruit de la interpretació amb la realitat apareix L’EGO (és quan el nen se n’adona que no sempre en el moment pot tenir allò que vol, la realitat imposa restriccions, l’ego opera a partir del principi de realitat). ID més EGO s’hauran de posar d’acord, establir una dinàmica interna que s’acaba completant amb una tercera entitat als tres anys aproximadament, el SUPERJO (el nen ja té en conte l’altre gent, té consciència, empatia), segons en Freud a partir d’aquesta entintat es conclou la creació d’entitats que han d’estar en dinàmica constant i que al final donaran lloc a una manera concreta d’actuar enfront situacions de la vida. Si en el procés de creació de les tres entitats hi ha algun problema i poden haver conseqüències.

4)    Desenvolupament de l’energia sexual com una font de plaer. Etapes de desenvolupament psico sexual, que si les desenvolupem correctament tindrem una vida sexual plena, sinó, també ens podrem trobar amb conseqüències al llarg de la vida. Les etapes són: oral, anal, fàl·lica, fase de latència i genital.

( En la psicoanàlisi trobem molts actors, però si que en Freud és el descobridor dels inicis.)

5)    Teoria de mecanismes de defensa; dispositius interns que desenvolupen l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Quan no estem preparats per acceptar una realitat, per preservar l’equilibri, creem mecanismes de defensa.

Anna Freud, psicoanalítica i creadora dels llistats de mecanismes de defensa:

-Repressió: no sabem que existeix, reprimim coses inconscientment ja que si fóssim conscients produirien desequilibri.

-Negació: negar que allò ens ha passat mai,neguem el que no som capaços d’afrontar.

-Projecció: projectem allò que ens passa en els demés.

-Racionalització: donem explicacions inventades a coses que ens passen.

-Intelectualització: intentem donar explicacions racionals als sentiments.

-Formació reactiva: ens comportem d’una manera oposada a la manera que actuaríem normalment.

-Regressió: retrocedim a comportaments d’etapes anteriors per sentir-nos reconfortats.

-Desplaçament: allò que sentim en una situació i en unes persones ho desplacem en altres situacions i en altres persones.

-Sublimació: tècnica d’inteligència emocional, donar una sortida constructiva (benefici propi i per als altres) a determinades emocions.

PRÀCTICA.

En aquesta pràctica es tracta de fer servir la sublimació, és a dir, buscar sortides constructives als set pecats capitals en determinades situacions en que tenim aquestes emocions.

Hem de trobar una sortida constructiva i una sortida destructiva. Aquesta pràctica és realitzada amb la Marta Aregay i l’Alba Canyes.

( C= constructiva, D= destructiva)

IRA:una persona surt de casa per anar a la feina i quan va a buscar el cotxe veu que li han xafat.

C- amb tota la ira que tens a sobre sen va a treballar i quan arriba es posa arreglar el cotxe.

D- amb tota la ira xafa el cotxe que té al darrera aparcat.

LUXÚRIA: una noia va al cinema i veu una escena pujadeta de to i li venen ganes de mantenir relacions sexuals.

C- espera arribar a casa amb el seu home i desfruitar amb ell per enfortir la relació.

D- se’n va amb el xicot de l’amiga al servei perquè no pot esperar.

GULA: t’agrada molt la xocolata però saps que no et va bé menjar-ne gaire.

C- et fracciones les dosis que pots menjar a la setmana i les esperes amb il·lusió.

D- cada vegada que passes per una pastisseria compres xocolata i te la menges abans d’arribar a casa.

PERESA:

C- després d’una llarga marató arribes a casa un diumenge i dorms 12 hores seguides.

D- et sona el despertador a les 7 del matí com cada dia per anar a treballar i no et despertar, arribant tard com sempre.

SUPÈRBIA:

C- saps molt d’anglès, una companya no en sap gaire, per al pròxim examen l’ajudes a estudiar.

D- saps molt d’anglès però no ajudes a ningú perquè t’agrada ser el millor.

ENVEJA:hi ha una companya que treu molt bones notes.

C- intentes estudiar i imitar a la companya per treure més bones notes.

D- la setmana abans de l’examen la distreus i intentar que no estudií per a que tregui menys nota que tu.

AVARÍCIA:

C- estalvies per a poder a l’estiu amb la teva dona fer un viatge fantàstic.

D- només vols estalviar i per tant no pagues les mensualitats del l’escola del teus fills.

REFLEXIONS

Amb aquesta pràctica podem veure el potencial de les nostres emocions, emocions que normalment sense saber-ho tenim cada dia davant de determinades situacions, i algunes les dominem millor que les altres, penso que és molt important la pràctica que hem realitzar per a saber davant de situacions on podem trobar aquestes emocions, saber treure’n la part positiva, saber canalitzar allò que sentim per a extreure’n alguna cosa beneficiosa.

Llavors, el sentiment també serà millor i ens sentirem a la vegada més realitzats i capaços, cada cop més, d’afrontar problemes a la vida.

Amb aquestes energies veiem com podem fer coses fantàstiques i també horribles, dependrà de cada persona escollir allò que vol fer, però per a poder escollir crec que es necessari que es conegui que hi pot haver la part fantàstica, que moltes vegades desconeixem o no veiem possible. A partir d’aquí, també serà la nostre feina ensenyar això als nostres pacients i a qui ho necessiti, perquè tot i no semblar molt important, jo penso que és un privilegi que estudiem i tractem aquests temes per a fer front al dia a dia.

Sembla impossible que d’aquests pecats, que son els set coneguts pecats capitals, extraiem la part positiva, però em pogut veure com es possible.

I reflexionant sobre això, penso que ja no només amb els set pecats capitals i en situacions on veiem aquestes emocions, sinó que també en molts problemes que hi ha a la vida i que costa de superar, els problemes i seran igual, i els haurem de superar igual, perquè no intentar-ho fer de la manera més positiva possible? Perquè no aprendre a superar les dificultats amb la millor força i esperança possible?

Segurament, els problemes ens els trobarem sempre al llarg de la vida, i aquestes emocions com la ira i la enveja, també i seguiran sent, però el poder superar aquestes situacions de la millor manera possible i de les pitjors emocions extreure’n actuacions constructives ens faran créixer com a persona i ser més capaços de superar altres situacions inesperades, i per suposat, ajudar a tenir aquesta mateixa visió a altres persones.

Pràctica número 3: Les distorsions cognitives.

DISTORICIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ

Una distorsió cognitiva en les teràpies cognitives conductuals, com  la  TC i la TREC, és una forma d’error en el processament de la informació. Les distorsions cognitives tenen un paper predominants en la psicopatologia al produir la pertorbació emocional. La primera enumeració va ser creada per Albert Ellis i va ser ampliada per Aaron T.Beck, tot i que anteriorment altres autors i autores com Karen Homey havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara denominem distorsions cognitives.

En el model de A-B-C ( Acontecimiento-Belief-Consecuencia emocional) de Ellis, les distorsions cognitives serien les que determinen las creences mal adaptatives que produirien la pertorbació. S’ha relacionat aquestes distorsions amb les fal·làcies lògiques, en tot cas, son un error en el procés de la informació, i per tant, es vincula a la racionalitat i a alteracions del pensament crític. Aprendre ( i ensenyar) a refutar aquestes distorsions i els seus conseqüents pensaments negatius, es coneix com a reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobridores que realitza el pacient sobre si mateix, del mon i del futur, el porten a desarrollar possibles fòbies, depressions, problemes d’autoestima, obsesivitat, etc.

Un terapeuta cognitiu mostra al pacient que la seva percepció del mon en un determinat moment és només una de les possibles formes de percebre aquell mateix mon, i certament no la més positiva. Llavors, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de plantejar-se davant de la situació que li resulta problemàtica en el mon real. El terapeuta ajuda al pacient a aprendre a qüestionar-se aquestes models del món del pacient i li ajuda a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model, i així el pacient veu que no es que no existissin solucions, sinó que ell no les havia vist.

LA TEORIA DE LA INDEFENESIÓ APRESA

La Indefensió apresa , o adquirida, és una condició psicològica en la qual un subjecte aprèn a creure que està indefens, que no té cap control sobre la situació en la qual es troba i que qualsevol cosa que faci és inútil. Com a resultat, l'animal roman passiu enfront d'una situació no agradable o nociva, fins i tot quan disposa de la possibilitat real de canviar aquestes circumstàncies.
La Indefensió apresa va ser postulada pel psicòleg Martin Seligman. Seligman exposava a dos gossos, tancats en sengles gàbies, a descàrregues elèctriques ocasionals. Un dels animals tenia la possibilitat d'accionar una palanca amb el musell per detenir aquesta descàrrega, mentre l'altre animal no tenia mitjans per fer-ho. El temps de la descàrrega era igual per a tots dos, ja que la rebien en el mateix moment, i quan el primer gos tallava l'electricitat, l'altre també deixava de rebre-la. En qualsevol cas, l'efecte psicològic en tots dos animals era molt diferent; mentre el primer mostrava un comportament i un ànim normal, l'altre romania quiet, llastimós i espantat, amb el que la importància de la sensació de control en l'estat d'ànim semblava demostrada. Fins i tot quan la situació canviava per al segon animal, i ja sí podia controlar les descàrregues, era incapaç d'adonar-se i seguia rebent descàrregues sense intentar gens per evitar-ho.
La teoria de la indefensió apresa ha estat utilitzada per explicar el mecanisme de la depressió. Quan estem deprimits -dirien els defensors d'aquesta relació, percebem que la nostra situació vital és dolorosa, i no distingim cap solució ni cap possible via de fuita al nostre abast; ens sentim malament i no podem fer gens per canviar-ho.

LA PSICOLOGIA POSITIVA

Una de les darreres aportacions al concepte de la felicitat ha estat el de l'anomenada psicologia positiva. La felicitat suma emocions positives i activitats positives (ja que es produeix una identificació entre el sentiment de felicitat i el fet que la causa)

Les emocions positives estan lligades al passat (satisfacció, orgull...), al present (plaer, absorció...) i al futur (esperança, optimisme, confiança...). Poden estar lligades al cos, a la ment o a la societat (segons la clàssica piràmide de necessitats d'Abraham Maslow).

Mihály Csíkszentmihályi : ha destacat per el seu treball sobre la felicitat, la creativitat, el benestar subjectiu i la diversió, però és més famós per la seva creació de la idea de flux i per el treball que ha realitzat durant molt temps sobre aquest tema.

PRÀCTICA

Tipus de distorsions cognitives:

1)    Generalització excessiva

2)    Abstracció selectiva

3)    Polarització o pensament del tot o res

4)    Desqualificació d’allò positiu

5)    Lectura del pensament

6)    Endevinar el futur

7)    Magnificació i minimització

8)    Raonament emocional

9)    Etiquetar erròniament

10) Auto inculpació

11) Personalització

12) Imperatiu categòric.

La pràctica la vàrem realitzar conjuntament a la classe amb la Laia Fauria i en Miquel Bosch. Aquesta, consistia en trobar dos exemples de possibles distorsions cognitives de cada classificació.

1.    -Tots els polítics són uns farsants. Els estudiants d’informàtica són molt diferents a altres estudiants.

2.    No tornaré mai més a aquell restaurant perquè tenen un quadre molt lleig. Nota de l’examen 9; l’examen m’ha anat molt malament perquè una pregunta no l’he fet bé.

3.    Sempre tinc mala sort. Ningú, mai, podrà suplir el lloc de la meva ex dona,mai més seré feliç amb cap altre dona.

4.    He fet 30 punts a basquet, els he fet perquè l’altre equip és molt dolent. Una noia m’ha somrigut a una discoteca, ho ha fet perquè m’ha confós amb una altre persona.

5.    Segur que pensa que no sóc prou atrevit. A tu el que et passa és que tens por a enfrontar-te a la teva mare.

6.    Em compro un cotxe nou perquè segur que trobo una feina nova. No surto al carrer perquè em passarà alguna desgràcia.

7.    He aprovat un examen, segur que els aprovo tots. Se m’ha mort un fill, però encara en tinc tres més.

8.    M’ha semblat una estúpida, per tant l’evitaré. Avui estic trista, per tant no vull veure a ningú.

9.    Ha plorat quan l’han deixat a la guarderia, és una malcriada. El meu xicot avui no m’ha trucat, passa de tot.

10.  Si jo hagués conduit el cotxe, no haguéssim tingut l’accident. Si no hagués apagat el mòbil, hagués pogut estar al seu costat quan més em necessitava.

11.  Com que jugàvem de petits a bàsquet, ell ha arribat a ser una gran estrella en l’esport. Com que no he anat a la discoteca, estava buida.

12.  Tinc l’obligació de quedar amb el meu xicot a les set cada dia. No puc veure més de dos copetes en una nit.

REFLEXIONS

Darrera de pensaments negatius, existeixen uns pensaments que els provoquen, penso que aquest fet es real i que molts dels punts que hem tractat, ens passen dia a dia i moltes vegades sense saber-ho. Per tant crec que és important conèixer-los per a saber quan aquests pensaments ens poden provocar distorsions cognitives. Aquests pensaments oculten, ignores o disfressen la realitat i faran estèrils tots els nostres esforços per a aconseguir el que ens proposem.Algunes distorsions resulten força similars a altres i es que es mostren relacionades en la ment de la persona que intenta donar-li un sentit al mon que la rodeja.

Si que cal esmentar, que no totes les patologies mentals van lligades o van darrera d’aquests pensaments, o són els causants, però si que estic segura que darrera d’alguns fets o situacions i són presents, i ens poden arribar a fer molt mal o ajudar a caure en situacions desagradables i fins i tot enfermetats mentals. Així doncs, penso que com a una informació més a tenir en compte a l’hora de treballar amb persones i per a nosaltres mateixos, és important i ens pot ajudar tant professionalment per arribar a millors diagnòstics o entendre més a les persones amb les quals tractarem, com personalment per a saber el que ens passa, allò que pensem de tant en tant que probablement no es el correcte, i poder millorar o si més no superar algunes situacions complicades a la vida, ja que segurament al llegir-ho crec que és important que pensem amb les que més ens identifiquem, que tenim tendència a fer nosaltres mateixos davant d’algunes situacions, i així poder-ho millorar.

Com tots els temes tractats a classe fins ara, concloc dient que em sembla un tema interessant d’aprofundir i de tractar, que el saber mai és dolent, i que conforme tractem maneres de tractar, d’ajudar, d’entendre i de valorar a les persones, serem més capaços de tenir o de crear una pròpia manera de fer front a la nostre professió i vida quotidiana.

Adjuntu un linck que resumeix una mica el tema tractat fins ara, i que personalment trobo interessant.

http://www.youtube.com/watch?v=CC-EOz0rB5o