Pràctica número 7: Carl Rogers i el documental pensant en els altres.

INTRODUCCIÓ DE CARL ROGERS

Carl Rogers (8 de gener de 1902 - 4 de febrer de 1987) fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no directivitat.

És el primer que s’atreveix a filmar sessions de psicoteràpia, i un autor amb molt nom.

A partir de les filmacions fa un avanç en el procés d’afirmar, de veure que passava en les sessions de psicoteràpia i així entendre-ho. L’emmarquem en la psicologia humanista, que es una mirada diferent capa la persona i l’estudi de la psicologia.

Rogers i Abraham Maslow tenen unes ideologies dominants, conductisme i psicoanàlisis.

També s’interessa per la psicoanàlisis en l’educació, trobem un llibre que ens parla d’aquest tema:  A.S Neill Summerhill.

La psicologia humanista és la tercera força en la psicologia, la primera i la segona són el conductivisme i la psicoanàlisi, la quarta força la psicologia transpersonal.

Rogers i Maslow defensen un model de persona essencialment positiu,cosa que no havia tingut en compte ningú abans. Creuen, que si es creen condicions idònies perquè aquest nucli millori el que sortirà de les persones serà bo i millor. El comportament es fruit d’una tendència a satisfer necessitats, hi ha un potencial creador i aflora si això es permet.

La figura del psicòleg passa a ser diferent, ara el pacient serà el client i el paper del psicòleg serà crear les condicions idònies perquè tot lo positiu aflori.

El model de Rogers s’anomena centrat en la persona, Rogers dirà que sempre si creem un context favorable i unes bones condicions sempre es produirà creixement de persona.

La psicologia humanista es aplicable també en l’ensenyament centrat am l’estudiant i en qualsevol tipus d’ajuda en la persona; metges, infermeres, escoles, esports etc.

Parlant de les condicions favorables, Rogers dirà que si la persona es capaç de viure tres actituds bàsiques n’hi ha prou.

1)    Acceptació incondicional

2)    Comprensió empàtica

3)    Autenticitat, congruència o coherència.

En Rogers es va quedar aquí, però després d’això cal saber aplicar-ho. Aquests tres punts són idonis en persones en concret, famílies, amics, escoles…Si es dona bé, si no també pot ser negatiu.

REFLEXIÓ

Estic d’acord amb aspectes de la psicologia humanista ja que crec que es molt important. També estic d’acord en que les condicions tenen molt a veure en la manera de reacció de la persona que tenim al davant, la nostra actitud com a professionals pot ajudar a que la persona s’obri cap a nosaltres o per al contrari es tanqui en banda i sigui impossible d’ajudar. Apart, m’agraden molt les actituds que defensa en Rogers, crec també que són essencials per exercir en la psicologia, s’ha de saber acceptar al client ja que això afavoreix l’expressió, s’ha de intentar entendre a l’altre des de el seu punt de vista a la vida, i intentar també que ens transmeti la persona que allò que fa i diu va en una mateixa direcció. Penso, que aquestes actituds, com hem vist poden anar bé en moltes ocasions, si tothom aprengués a comportar-se o a adquirir una mica d’aquestes actituds, tot seria més fàcil, seria més positiu, ja que penso que les persones tot sovint recollim allò que sembrem, i moltes vegades, són punts negatius.

Per tant, són unes bones bases, treballarem amb persones i amb això serem nosaltres també més persones i millors professionals.

DOCUMENTAL PENSANT  EN ELS ALTRES

L’altre dia a classe, després de parlar d’en Carl Rogers, vàrem mirar un documental de 60’ on es veu i s’explica l’aprenentatge en una escola japonesa. En aquesta escola, veiem un professor on a la seva classe, apart d’explicar les lliçons corresponents, ensenya als alumnes a viure, els ensenya també a pensar sobre l’esperança i la força, i veiem també com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades als pares. Són conceptes bàsics de la vida que el professor intenta inculcar als nens, sobretot a posar-se en la pell dels altres nens, a ser empàtics, ajudar-se els uns als altres i a superar situacions difícils de la vida amb la major possivitat possible. També a l’hora, ensenya als nens a divertir-se m’entres s’aprèn.

REFLEXIÓ DEL DOCUMENTAL

La veritat és que vàrem mirar un documental fantàstic, fins i tot em vaig emocionar. La tendresa dels nens és increïble, et fa obrir els ulls i veure que ja de ben petits, moltes vegades podem criticar als demés per a refugiar-nos de les nostres mancances o defectes, i ens guardem allò que ens fa mal reprimint-nos.

La professió del mestre de l’escolta és impressionant, la capacitat que te de tot i ser nens que de vegades perden la concentració o l’entusiasme, ell sap com cridar la seva atenció i guanyar-se’ls. El documental tracta aspectes i dona lliçons de la manera de viure que quan ens fem grans moltes vegades abandonem, per la vida quotidiana i els problemes que això comporta, però recalca que és important tot i tenir dificultats saber tirar endavant intentat ser feliç amb el que tenim, amb els petits detalls que són importants i saber valorar la vida des de un altre punt de vista. Crec que a les escoles apart de les lliçons corresponents s’haurien de tractar més aquests aspectes, ja que si no ho fan, es veritat que al llarg de la vida un mateix els pot anar aprenent, però a vegades hi ha gent que no pot o no sap arribar-ho a fer mai, i això seria una ajuda. També seria una ajuda saber tractar més amb altres persones, cooperar junts, tenir més empatia vers als demés, penso que això ens manca molt en la societat en la qual ens trobem, i per culpa de l’estrès ho oblidem, essent punts que per a mi són fonamentals per a poder viure d’una manera tranqui-la, satisfactòria i amb unes bones recompenses o si més no, una bona consciència.

Molt bona classe, amb un bon punt de partida per deixar anar la ment i arribar a unes bones reflexions.

(Aquí deixo un link interessant que ens parla sobre les creences i les ideologies d’en Rogers i en Maslow entre d’altres, també cita llibres publicats per aquests.)