Pràctica número 9: Genograma i Diagrama sistèmic.

INTRODUCCIÓ


Aquesta pràctica és la continuació de la pràctica número 8, per tant seguim parlant dels mateixos temes tractats i afegirem altres conceptes nous.

Com hem vist en la pràctica anterior, l’enfocament sistèmic es centre no en l’individu, sinó en les relacions entre individus. Es pot aplicar en qualsevol grup d’individus.
En la teràpia familiar estructural trobem diferents formes d’entendre i intervenir. La qüestió és que es treballa en grup, tot i que a vegades atenen a una sola persona. També podem trobar que el pacient identificat no vagi a la teràpia, és a dir, els terapeutes tracten les relacions d’aquest que el poden influir.
Aquesta teoria va ser postulada per Salvador Minuchin, una forma especial de treballar en famílies. Salvador deia que no existien famílies desestructurades. Per a ell totes les famílies són estructurades però hi ha dues maneres de compondre la estructura:

- Estàndard: Pare, mare, fills...

- No estàndard: Altres. ( La gran majoria de famílies d’avui en dia).

Sobretot a les escoles s’escolta una idea que es falsa, és diu que els fills/lles de famílies no estàndard tenien problemes i dificultats. Es justificava amb mal rendiments escolars etc. L’estructura d0una família NO determina el mal o el benestar d’una persona. Dins de qualsevol família independentment de l’estructura podem trobar persones que estiguin bé i d’altres que no ho estiguin. La qüestió important és com es relacionen aquestes famílies, si ho fan positivament o negativament.

Un concepte bàsic de Minuchin és el de JERARQUIA: poder ( en grup ).
Hi ha diversos nivells de poder, hi això és normal i desitjable. El poder es relaciona amb la capacitat de decidir, si la jerarquia de poder en una estructura es capgira, hi ha dificultats en el funcionament. Una altre qüestió és la manera de gestionar aquest poder. En relació a la jerarquia de poder, si Minuchin detecta que hi ha intromissions es planteja llavors canviar o restaurar la jerarquia en el funcionament d’una família.
Pot arribar un moment en la vida d’una família en que la jerarquia es capgiri, llavors podem trobar queper exemple siguin els fills que tinguin l’autoritat, però quan parlem de nens petits sempre tenen més autoritat els pares, a de ser així.
En tota família es necessita un ordre de funcionament, el poder els i donen als pares i l’autoritat se la guanyen. L’autoritat no és una cosa que et puguin donar, Minuchin creu que et pertoquen les dues coses, però si tens poder t’has de guanyar l’autoritat.

Un altre concepte d’aquest autor interessant és el de FRONTERA; hi ha decisions que són del pare i de la mare, ara bé, si aquest pare i mare no escolten a ningú i aquest subsistema no involucra als altres, direm que és una frontera rígida ( ______), i no permeable.
Si anem a l’extrem oposat, és a dir, les decisions les pren algú altre que no toca, quan hi ha una invenció tan clara són fronteres laxes (............).
Minuchin creu que el punt entremig és l’ideal frontera, la flexible (----------), en aquesta les parts s’escolten, hi ha una comunicació, però tot i això la decisió la pren qui li toca.

Per tal de plasmar aquestes idees que hem trobat fins ara de forma gràfica i sistèmica, hi ha un parell d’elements.

El genograma: no dóna informació del que passa en la família, sinó de com està estructurada. No es coneix la relació entre individus. Hi ha un conjunt de símbols internacionals per a poder desxifrar el genograma, també inclou anotacions de coses importants.

El diagrama sistèmic: s’inventa per a poder explicar gràficament les relacions de les parts que el formen.

SALVADOR MINUCHIN
(Sant Salvador, Entre Ríos, 13 d'octubre de 1921), és un metge psiquiatra i pediatre argentí, destacat terapeuta familiar i creador de la teràpia familiar estructural (1974).

Obres de Minuchin:
- MINUCHIN, SALVADOR,"Familias y terapia familiar",Gedisa, 1979
- MINUCHIN, SALVADOR y y FISHMAN, H. CHARLES,"Técnicas de terapia familiar",Paidos, 1984
- MINUCHIN, SALVADOR,"Caleidoscopio familiar: imágenes de violencia y curación",Paidos, 1985
- MINUCHIN, SALVADOR y NICHOLS, MICHAEL P."La recuperación de la familia: Relatos de esperanza y renovación", Paidos, 1994
- MINUCHIN, SALVADOR,"El arte de la terapia famiilar", Paidos, 1998
- MINUCHIN, PATRICIA, COLAPINTO, JORGE y MINUCHIN, SALVADOR, "Pobreza, institución y familia", Amorrortu, 2000

A continuació deixo un link interessant on trobem a Salvador Minuchi amb alguns exemples de com treballa i ens explica els orígens de la seva teràpia entre d’altres aportacions.

http://www.youtube.com/watch?v=yorKLGegpS0&feature=player_embedded#


PRÀCTICA

La pràctica consisteix en elaborar per parelles un genograma i un diagrama sistemàtic.
Realitzada conjuntament amb L’alba Coma.

GENOGRAMA

Explicació: Mirant aquest genograma podríem veure com el formen una família on trobem un home de 30 anys casat amb una dona de 26. Amb aquesta dona van tenir 2 avortaments, el primer a les dues setmanes i el segon al segon mes. Ara esta embarassada de 6 mesos. Viuen amb la mare de l’home que té 68 anys i es vídua.

L’home té una filla de 5 anys que viu amb la seva ex dóna ja que ara estan divorciats. El nucli el trobem amb l’actual parella de l’home i la mare d’aquest.

DIAGRAMA SISTEMÀTIC

Explicació: En aquest diagrama sistemàtic trobem un grup d’amics que el formen cinc individus; tres noies i dos nois. Entre aquests hi ha dues parelles, una d’elles que la formen el noi de 20 i la noia de 19, tenen una relació molt excessiva, l’altre parella la formen la noia de 19 i el noi de 21.

Les dues noies de 19 tenen un conflicte ocult i el desvien a l’amiga que no te parella de 18 anys, probablement per aquest motiu tenen ambdues mala relació amb aquesta.

REFLEXIÓ

Una pràctica realment grata de realitzar i amb un contingut molt profitós.
Per a realitzar aquesta reflexió m’agradaria comentar o destacar alguns punts que m’han cridat l’atenció i així reflexionar una mica sobre aquests.

Per començar, crec que la teràpia familiar estructural és una bona manera de fer teràpia, però com el mateix nom diu, teràpia familiar. M’explico, pel meu punt de vista crec que la manera en que Minuchin tracta en grup està força bé, però no per a ser la única manera de tractament. El que jo penso és que primer s’ha de veure o tractar amb el pacient en concret, el que té realment el problema, un cop parles amb aquest pacient pots arribar a la conclusió de que els seus problemes vénen lligats a una família amb una jerarquia no equilibrada, però també podem trobar que sigui una família amb una bona jerarquia i sense cap problema evident i el problema sigui del pacient en concret. Així doncs, un cop tractat el pacient, penso que és el moment de decidir quina teràpia és la més adequada. També hi ha casos on apart de tractar amb el pacient és bo fer teràpia familiar ja que la família normalment és la que conviu tot el dia amb el pacient i la seva manera d’actuar pot influir en la vida d’aquest.

Comentar que m’agrada la definició de famílies que estableix Minuchin, no hi ha famílies desestructurades, hi ha famílies estàndard i no estàndard. Però tornant al tema que jo comentava en el paràgraf anterior, crec que l’estructura d’una família no determina el mal o el benestar d’una persona. Cada persona es diferent, actua diferent, pensa diferent i els problemes o dificultats arriben a cada persona amb una intensitat o valor diferent. Per tant, en una mateixa família el que per a un membre pot ser un problema i causa de per exemple mal rendiment escolar, per a un altre membre pot ser motiu de voler fer les coses millors i de motivació. Tot i així, si que crec que tot en aquesta vida influeix, és més fàcil que estiguem malament amb una família on tot són problemes o on hi ha una mala relació, llavors dependrà de la força de cada persona el lluitar i tirar endavant.

En relació al que Minuchin descriu com a poder, crec que té molta raó. També estic d’acord amb que el poder el tens pel sot fet de ser el pare o la mare, però que l’autoritat te l’has de guanyar, qualsevol pare o mare que deixi fer el que els nens volen o no marqui una mica les pautes de l’educació i les normes, perdrà tota classe d’autoritat davant dels seus fills
Per a mi, aquest tema ja va molt relacionat amb el concepte de frontera, per a que una família, una relació, o qualsevol vinculació amb una segona persona crec que és indispensable que sigui una frontera flexible, els extrems mai són bons i tots poden portar a greus problemes.

En base al genograma crec que és un bon mètode quan simplement el que necessitem és tenir plasmat els components d’un grup o família ja que a vegades pot ser necessari només tenir això, i per tant molt correcte tenir un altre gràfic com el diagrama sistèmic per a poder aprofundir més quan és necessari en un grup i poder veure-hi gràficament les relacions entre tots els components d’aquest.

Com he comentat al principi de la meva reflexió, una pràctica molt interessant i amb temes que a la llarga i per a treballar ens seran de gran utilitat, conforme més aprenem maneres d’actuar i de tractar amb pacients més podem veure aquells punts en els que estem d’acord i aquells amb els que divergim.

Pràctica número 6: Les necessitats humanes.

INTRODUCCIÓ


En aquesta pràctica comencem a tractar una nova psicologia, la psicologia humanista.

La perspectiva humanista comença a desenvolupar-se en 1960 com el moviment cognitiu. Actualment als Estats Units d'Amèrica del Nord es coneix com la tercera força en Psicologia, després del Psicoanàlisi i el Conductisme.
L'humanisme sorgeix en oposició a l’auge de les teories sociològiques que defineixen l'home com un producte del seu ambient.
Les idees que es destaquen són:

1) La importància que se li assigna a l'individu, a la llibertat personal, al lliure albir, a la creativitat individual i l'espontaneïtat.

2) Es fa èmfasi en l'experiència conscient.

3) Es posa èmfasi en tot allò relacionat amb la naturalesa humana.

Les arrels del moviment humanista van ser William James, la Teoria de la Gestalt, Adler, Jung, Horney, Ericsson i Allport.
També sorgeix a partir de conceptes de la Fenomenologia, precursora de la Gestalt, els principals representants van ser Husserl, Muller, Stumpf, i que estudia el fenomen o experiència immediata tal com es produeix independentment del passat.
L'Humanisme forma part d'una perspectiva fenomenològica més àmplia. Considera el Conductisme molt limitat per reduir l'ésser humà a la condició d'una màquina programable.
L'Humanisme també s'oposa als quals considera aspectes deterministes i degradants de la Psicoanàlisi Freudiana, criticant la insistència de Freud a explicar la psique normal a partir de la patologia i posar èmfasi en tots els aspectes negatius de la naturalesa humana, com el patiment, la gelosia, l'odi, la por i l'egoisme.

En canvi, els humanistes volen destacar la salut mental i tots els atributs positius de la vida, com la felicitat, la satisfacció, l'èxtasi, l'amabilitat, la generositat, l'afecte, etc.
Maslow i Rogers compartien aquesta visió.
Maslow (1908-1970) va ser el pare espiritual de la Psicologia Humanista.
El resultat de les seves investigacions va donar origen a la teoria de l'autorealització.

La motivació innata en tot ésser humà és realitzar el seu potencial usant les seves aptituds i capacitats, aconseguint així una sensació de plenitud, aquesta autorealització l'anomena experiència cimera.


Per assolir l'autorealització personal, hem de satisfer les necessitats en el següent ordre jeràrquic:
DIFERENTS NECESSITATS

Necessitats Fisiològiques.
A) Origen somàtic: l'adjectiu 'fisiològiques' va al fet que aquestes necessitats tenen un origen corporal, i en aquest sentit es diferencien de la resta de les necessitats com les de seguretat, d'amor, etc. En alguns casos, com en els clàssics exemples de la fam, la set i el desig sexual, hi ha una base somàtica localitzada específicament en certes parts del cos, cosa que no succeeix en altres casos com la necessitat de descans, de son o les conductes maternals .

B) Independència relativa: les necessitats fisiològiques són relativament independents entre si, així com pel que fa a altres necessitats no fisiològiques i pel que fa al conjunt de l'organisme. Amb això, és probable que Maslow hagi volgut dir que la fam, la set i el desig sexual, per exemple, es satisfan independentment perquè saciant la set no es deixa d'estar famolenc ni sexualment insatisfet, encara que pot fer a aquestes necessitats momentàniament més suportables .

C) Potència: Si una persona no té aliment, seguretat, amor i estima, probablement sentirà amb major força l'absència de l'aliment abans que una altra cosa, i per tant intentarà satisfer en primer lloc la necessitat fisiològica. Les necessitats fisiològiques són, per tant, les més potents.

Necessitats de Seguretat
Quan es satisfan raonablement les necessitats fisiològiques, llavors s'activen aquestes necessitats.
Per la seva naturalesa l'home desitja estar, en la mesura del possible, protegit contra el perill o la privació, cobert dels problemes futurs; requereix sentir seguretat en el futur, estar lliure de perills i viure en un ambient agradable, en manteniment de l' ordre per a ell i per a la seva família.

També es troben dins d'aquesta categoria, les necessitats de: estabilitat, absència de por, absència d'ansietat, por al desconegut, por al caos o la confusió, a perdre el control de les seves vides de ser vulnerables o febles a circumstàncies, noves , actuals o per venir, entre altres. L'aspecte de la seguretat és particularment important per als nens. Com que no posseeix una gran dosi de control sobre els seus voltants, el nen és víctima, sovint, de situacions que li produeixen por. Maslow creia que als nens se'ls hauria d’educar en un medi ambient que sigui protector, que els doni confiança i que aquest fermament sigui estructurat. Se’ls hauria de protegir contra experiències doloroses fins que hagin adquirit les facultats suficients per fer front a la tensió. Els sentiments d'inseguretat de la infància es poden transportar a l'edat adulta.

Necessitats Socials.
També trucades d'amor, pertinença o afecte, estan relacionades amb les relacions interpersonals o d'interacció social, continuen després que es satisfan les necessitats fisiològiques i de seguretat, les necessitats socials es converteixen en els motivadors actius de la conducta, les quals són; tenir bones relacions amb els amics i els seus semblants, tenir una parella, rebre i lliurar afecte, pertànyer i ser acceptat dins d'un grup social, les necessitats de tenir un bon ambient familiar, és a dir una llar, viure en un bon veïnat i compartir amb els veïns, participar en activitats grupals, etc.

Necessitats de Estima
També conegudes com les necessitats de l'ego o de reconeixement. Inclouen la preocupació de la persona per assolir el mestratge, la competència, i l'estatus. Maslow agrupa aquestes necessitats en dues classes: les que es refereixen a l'amor propi, al respecte a si mateix, a l'estimació pròpia i l'autoavaluació, i les que es refereixen als altres, les necessitats de reputació, condició, èxit social, fama , glòria, prestigi, estima de la resta, ser destacat dins d'un grup social, reconeixement pels seus iguals, entre altres que fan que l'home es senti més important per a la societat i amb això pugi la seva pròpia autoestima.

Necessitats d'autorealització
També conegudes com a necessitats d'autosuperació, autoactualització.
Les necessitats d'autorealització són més difícils de descriure perquè són diferents i úniques, i varien a més d'un individu a un altre.
Per Maslow l'autorealització és un ideal al que tot home desitja arribar, es satisfà mitjançant oportunitats per desenvolupar el talent i el seu potencial al màxim, expressar idees i coneixements, créixer i desenvolupar-se com una gran persona, obtenir èxits personals, perquè cada ésser humà es diferenciï dels altres.
Els homes que aconsegueixen l'autorealització òptima, per Maslow es consideren éssers íntegres.

Necessitat de saber i comprendre
Aquestes necessitats d'ordre cognoscitiu no tenen un lloc específic dins de la jerarquia, però tot i això van ser tractades per Maslow. Aquestes necessitats serien derivacions de les necessitats bàsiques, expressant-se en la forma de desig de saber les causes de les coses i de trobar passiu davant el món. Es basa en la necessitat que té l'home per saber i descobrir coses noves i de les que ja l'envolten en el món, així com també explorar el desconegut.
Necessitats estètiques.
Les necessitats estètiques estan relacionades amb el desig de l'ordre i de la bellesa, tant del que l'envolta com de si mateix. Aquestes necessitats estètiques inclouen: necessitat per l'ordre, necessitats per la simetria, la necessitat d'omplir els espais en les situacions mal estructurades, la necessitat d'alleujar la tensió produïda per les situacions inconcluses i la necessitat d'estructurar els fets, necessitat de tenir ambients grats que envoltin als homes, etc.

PIRÀMIDE DE MASLOW

CONCEPTES CLAUS

Self: Es defineix self com un moment de autorealització, és el moment en què ell mateix s'actualitza (self). Se sol passar per aquest procés, amb força freqüència depenent de l'ofici que es realitzi.

Autorealització: Significa viure plena, viscuda, i desinteressadament, amb una concentració i absorció totals. És el moment que es considera que l'ésser humà té la vida més plenament humana. Mirar dins d'un mateix a la recerca de respostes implica assumir responsabilitat. Això és en si mateix un pas cap a l’autorealització . Això, és un procés continu.

Experiència ambre: A això se l'anomena, aquell procés en el qual el subjecte, suprimeix una necessitat bàsica per a la realització en una necessitat menys important, es dóna molt en la societat d'avui en dia, en què les noies a causa de pautes marcades per la societat, suprimeixen l'alimentació per aconseguir un fi més gran, com el d'estar atractiva.

Concepte de motivació: La motivació es pot definir com l'estat o condició que indueix a fer alguna cosa. Implica necessitats que existeixen en l'individu i incentius o objectius que es troben fora d'ell.


Carl Rogers (1902-1987) sosté una similar teoria de la necessitat darrera d'autorealització i destaca un impuls innat cap a aquest propòsit.
La diferència amb Maslow és que al seu procés d'autorealització ho considera constant i continu.

Rogers sosté que la criança i sobretot el paper de la mare és un factor bàsic per aconseguir una personalitat adulta.
La Psicoteràpia de Rogers es centra en la persona, que ell anomena client i no pacient, perquè no és passiu sinó actiu i responsable en el procés de millorar la seva vida, havent de decidir conscientment i racionalment què està malament i què ha de fer al respecte.

El terapeuta és com un confident o conseller que escolta i encoratja en un pla d'igualtat, amb una actitud comprensiva, entenent. A aquesta actitud que ha de tenir el terapeuta l'anomena "trobada".


PRÀCTICA A REALITZAR

La pràctica d’avui, consta en analitzar cada tipus de necessitats i trobar un comportament constructiu, destructiu i fallit per a cada una.

• Comportament destructiu: s’orienta a satisfer unes necessitats de manera que nosaltres hi sortim guanyant i els altres també.
• Comportament destructiu: satisfà la necessitat temporalment però en podem sortir perjudicats.
• Comportaments fallits: no assoleixen satisfer l’objectiu de la necessitat.

La pràctica la vaig realitzar junt amb la Laia Fauria.

REFLEXIÓ


Es cierto que el hombre vive solamente para el pan, cuando no hay pan. Pero ¿qué ocurre con los deseos del hombre cuando hay un montón de pan y cuando tiene la tripa llena crónicamente”.

A.Maslow

Començo la meva reflexió amb una frase que m’agrada molt de Abraham Maslow. És una frase curiosa, però per a mi amb molt significat. Segurament aquestes frases que diuen tant per una persona, per una altre no tenen un gran significat, o tenen significats diferents. El que jo extrec d’aquesta, és que l’home sempre vol i desitja allò que no té i quan arriba a tenir-ho moltes vegades costa de valorar i ho acabem rebutjant.

La majoria de persones som així, ens infravalorem, anhelem tot allò que no és nostra, i encara més quan sabem que probablement mai ho arribarà a ser. Crec que Maslow i Rogers tenen molta raó en les seves teories, sens dubte la psicologia humanista a marcat la nostra psicologia per a sempre. Les descripcions del que pot arribar a ser la felicitat d’un individu són espectaculars, si que és veritat que per a cada persona arribar a la felicitat serà amb diferents aspectes, és a dir no tothom valora amb la mateixa intensitat les coses, però els patrons com les necessitats marcades per en Maslow crec que descriuen totes les necessitats que podem arribar a tenir els humans. També penso que arribar a tenir totes les necessitats controlades i equilibrades és pràcticament impossible, si més no per el que hem dit al principi, sempre voldrem allò que no tenim. El que si que ens pot ajudar donant èmfasi a la psicologia humanista és valorar més els aspectes positius de la vida, ja que els negatius ja vénen sols. Poder si que una manera de descriure’ns podria arribar a ser: màquines programables, tot i que la gran diferència d’aquestes es que tenim el gran poder de la nostra ment, la seva força és espectacular, de nosaltres depèn cap a on volem enfocar aquesta força, i si ho farem correctament, ja que la seva força també pot arribar a ser mol destructiva. Està clar però, que també influiran molt factors externs, l’important és saber controlar els processos interns, si més no, intentar-ho.

Aquesta pràctica, i tornar-me a mirar cada una de les necessitats bàsiques, m’ha ajudat a reflexionar sobre la gran necessitat que tenim de satisfer aquestes necessitats. Bàsicament, m’atreviria a dir que vivim per a poder satisfer-les, lluitem per aconseguir-ho, i en molts casos, no sabem si ho arribarem a tenir o a satisfer mai. Però som així, tota la vida en busca de la felicitat,i moltes vegades que és la felicitat’ Allò que no tenim. El que ens costa més és acceptar que em de ser feliços en el moment en el qual ens trobem, disfrutar de tots aquells detalls que són únics dia a dia, que tot allò que aconseguim ens ajudarà, però la verdadera felicitat només es pot trobar en un mateix. De problemes i dificultats en trobarem al llarg de tota la vida, quan tinguem una necessitat controlada com per exemple la d’afiliació, potser tindrem un desequilibri en la de seguretat, tindrem por i ansietat. Amb això vull dir, que penso que per arribar al màxim benestar, cal tenir mol clar allò que som, conèixer-nos a un mateix, marcar uns valors a la vida, intentar afrontar aquelles dificultats que se’ns entravessin amb la màxima positivitat possible. Un dia qualsevol amb la rutina que això comporta, quedar-nos per un instant quiets i pensar, reflexionar.. Fent això jo he arribat a la conclusió de que si que tinc problemes, però els superaré. El que també tinc, és inclús la felicitat.

Aquí deixo un link el qual vaig trobar i em va agradar molt, simplement són frases de diferents personatges i actors del llarg de tota la vida, que motiven, donen forces i també ajuden a reflexionar.

http://www.youtube.com/watch?v=NQ5YTQRgOM8&feature=related

Pràctica número 8: La teoria general de sistemas i Causalitat circular.

INTRODUCCIÓ


TEORIA GENERAL DE SISTEMAS

L’enfocament sistèmic tracta de comprendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora, on l’important són les relacions entre els components. Es diu holisme al punt de vista que s’interessa més pel tot que per les parts. L’enfocament sistèmic no concep la possibilitat d’explicar un element si no es precisament en la seva relació amb el tot. Metodològicament, per tant l’enfocament sistèmic és l’oposat a l’ individualisme metodològic, encara que això no impliqui necessariament que estiguin en contradicció.

CAUSALITAT CIRCULAR

Fins a l’aparició de l’enfocament sistèmic, es considerava la causalitat lineal com una simple regla de causa-efecte:

A →→→ B

Si intervens sobre la causa, modifiques les conseqüències, l’efecte.
Els sistèmics, però, no estan d’acord en aquesta causalitat.
Ells Creuen que no es pot determinar la causa i a més, el comportament humà no és només causa, sinó també conseqüència.

Per tant, es pot entendre com a vegades la causa pot haver desaparegut però es continuen mantenint els hàbits i costums. Se’n diran: formes de comportament homeostàtiques.

Els sistemàtics parteixen de la idea de la causalitat circular, on no és necessari conèixer la causa per intervenir:

No els interessa saber on va començar la roda, el cercle sinó, el procés del sistema, es pregunten el Com? ; com s’aguanta un sistema, com funciona a la seqüència d’interaccions. Diríem doncs, que buscaran gens o poc les causes del comportament inadequat.
L’enfocament sistèmic dirien inclòs que en molts casos, la causa desapareix, però de totes maneres les rutines segueixen, el comportament queda en nosaltres, tot i que la causa potser ja no hi és. La funció d’un terapeuta sistèmic és trenca la causalitat circular.

Gregory Bateson, un antropòleg en el que creu en un enfocament sistèmic, d’un model circular en el que els dos aspectes següents formen part, aquest autor es va adonar de :

Relació simètrica : els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant ( en escalada o en desescalada). Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

Relació simètrica constructiva: és una relació entre individus del mateix nivell però, la relació és bona no es perjudicial.

Relació simètrica destructiva : aquí en canvi també són individus del mateix nivell, però les relacions són perjudicials, equivoques per algun membre del grup.

Relació complementaria : els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent, és a dir, tenen rols diferents. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

Relació complementaria constructiva : és quan una sèrie d’individus tenen una relació sana, però en diferents nivells, és a dir, estan situats en diferents rangs.

Relació complementaria destructiva : aquí en canvi, és el mateix que en la complementaria constructiva, però aquests individus tenen una relació perjudicial, dolenta.


PRÀCTICA

La practica consisteix en fer quatre conseqüències de Causalitat circular per a cadascun de les modalitats de relació enumerats anteriorment. 2 diagrames de relació simètrica (constructiva i destructiva) i 2 diagrames de relació complementària (constructiva i destructiva). De manera que així treballarem els diferents tipus de relació que s’estableixen entre individus. Aquesta pràctica la he realitzat conjuntament amb la Laia Fauria.

DIAGRAMES DE RELACIÓ SIMÈTRICA

CONSTRUCTIVA (dues amigues fan classes d’anglès juntes)

DESTRUCTIVA ( Dos famosos es barallen)

RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA

CONSTRUCTIVA ( un polític i el poble)

DESTRUCTIVA ( un amo amb un empleat )

REFLEXIÓ

Una pràctica interessant i amb aportacions que ajuden a reflexionar sobre com ajudar o treballar amb pacients.

Doncs, comparteixo que cada persona rep de l’exterior informació, i aquesta informació un cop rebuda passa per processos de transformació, i com a conseqüència, s’obtenen els resultats. Com hem vist fins ara cada informació rebuda i la manera de processar-la serà diferent per a cada individu. Penso que es més per aquest motiu que tracten més amb l’entorn de la persona afectada que la causa en concret, tot i que per a mi la causa del problema també pot ser important, si més no, a la meva manera d’actuar, intentaria combinar ambdues maneres de treballar, intentant estudiar la causa del problema; ja que en alguns casos es una causa concreta la que causa un efecte i eliminat aquesta podem eliminar l’efecte, i també estudiar les relacions de l’extorn del pacient, ja que sabem que aquestes tenen una gran influencia en tots i cada un de nosaltres. Així, crec que obtindríem més informació i els resultats podrien ser encara millors. Tot i així, crec que les interaccions humanes quan hi ha un problema no són el resultat d’una sola causa, si no que com a mínim hi ha d’haver dues persones, ja que la seva mútua influència és el que els porta a confrontar-se en un problema.

Pel meu punt de vista també és essencial estudiar els processos mentals que hi ha a l’interior d’un individu, la informació que podem percebre d’un pacient, ens pot servir i donar molta informació, però si només coneguéssim les entrades i sortides d’informació sense els canvis que es produeixen en l’interior, molt resultats serien esbiaixats.

El primer pas per a poder dur a terme aquesta teràpia és tenir clar doncs que nosaltres formem part del problema i que és la nostra conducta la que l’està creant. Les dificultats se’ns presenten quotidianament, i intentem resoldre aquests problemes i dificultats amb el nostre sentit comú, amb una resposta determinada, si el problema creix intentem fer un ús més excessiu del sentit comú i augmentant la resposta, així successivament entrem en una roda sense final. El sentit comú es útil però a vegades les respostes que donem poden fer que entrem en conflicte produint doncs un problema, ja que no sempre aquestes respostes són les adequades.

Per tant, estic d’acord amb el que crec que és una de les premisses més importants d’aquesta teoria, analitzar les solucions donades davant d’un problema no resolt, en comptes de fent-se “mal” analitzant el problema en sí, una vegada rere l’altre.

Com sempre, agraïda de anar coneixent i aprenent de noves teories per així poder anar creant i formant les meves pròpies idees, i algun dia arribar a ser una bona professional.