Pràctica número 9: Genograma i Diagrama sistèmic.

INTRODUCCIÓ


Aquesta pràctica és la continuació de la pràctica número 8, per tant seguim parlant dels mateixos temes tractats i afegirem altres conceptes nous.

Com hem vist en la pràctica anterior, l’enfocament sistèmic es centre no en l’individu, sinó en les relacions entre individus. Es pot aplicar en qualsevol grup d’individus.
En la teràpia familiar estructural trobem diferents formes d’entendre i intervenir. La qüestió és que es treballa en grup, tot i que a vegades atenen a una sola persona. També podem trobar que el pacient identificat no vagi a la teràpia, és a dir, els terapeutes tracten les relacions d’aquest que el poden influir.
Aquesta teoria va ser postulada per Salvador Minuchin, una forma especial de treballar en famílies. Salvador deia que no existien famílies desestructurades. Per a ell totes les famílies són estructurades però hi ha dues maneres de compondre la estructura:

- Estàndard: Pare, mare, fills...

- No estàndard: Altres. ( La gran majoria de famílies d’avui en dia).

Sobretot a les escoles s’escolta una idea que es falsa, és diu que els fills/lles de famílies no estàndard tenien problemes i dificultats. Es justificava amb mal rendiments escolars etc. L’estructura d0una família NO determina el mal o el benestar d’una persona. Dins de qualsevol família independentment de l’estructura podem trobar persones que estiguin bé i d’altres que no ho estiguin. La qüestió important és com es relacionen aquestes famílies, si ho fan positivament o negativament.

Un concepte bàsic de Minuchin és el de JERARQUIA: poder ( en grup ).
Hi ha diversos nivells de poder, hi això és normal i desitjable. El poder es relaciona amb la capacitat de decidir, si la jerarquia de poder en una estructura es capgira, hi ha dificultats en el funcionament. Una altre qüestió és la manera de gestionar aquest poder. En relació a la jerarquia de poder, si Minuchin detecta que hi ha intromissions es planteja llavors canviar o restaurar la jerarquia en el funcionament d’una família.
Pot arribar un moment en la vida d’una família en que la jerarquia es capgiri, llavors podem trobar queper exemple siguin els fills que tinguin l’autoritat, però quan parlem de nens petits sempre tenen més autoritat els pares, a de ser així.
En tota família es necessita un ordre de funcionament, el poder els i donen als pares i l’autoritat se la guanyen. L’autoritat no és una cosa que et puguin donar, Minuchin creu que et pertoquen les dues coses, però si tens poder t’has de guanyar l’autoritat.

Un altre concepte d’aquest autor interessant és el de FRONTERA; hi ha decisions que són del pare i de la mare, ara bé, si aquest pare i mare no escolten a ningú i aquest subsistema no involucra als altres, direm que és una frontera rígida ( ______), i no permeable.
Si anem a l’extrem oposat, és a dir, les decisions les pren algú altre que no toca, quan hi ha una invenció tan clara són fronteres laxes (............).
Minuchin creu que el punt entremig és l’ideal frontera, la flexible (----------), en aquesta les parts s’escolten, hi ha una comunicació, però tot i això la decisió la pren qui li toca.

Per tal de plasmar aquestes idees que hem trobat fins ara de forma gràfica i sistèmica, hi ha un parell d’elements.

El genograma: no dóna informació del que passa en la família, sinó de com està estructurada. No es coneix la relació entre individus. Hi ha un conjunt de símbols internacionals per a poder desxifrar el genograma, també inclou anotacions de coses importants.

El diagrama sistèmic: s’inventa per a poder explicar gràficament les relacions de les parts que el formen.

SALVADOR MINUCHIN
(Sant Salvador, Entre Ríos, 13 d'octubre de 1921), és un metge psiquiatra i pediatre argentí, destacat terapeuta familiar i creador de la teràpia familiar estructural (1974).

Obres de Minuchin:
- MINUCHIN, SALVADOR,"Familias y terapia familiar",Gedisa, 1979
- MINUCHIN, SALVADOR y y FISHMAN, H. CHARLES,"Técnicas de terapia familiar",Paidos, 1984
- MINUCHIN, SALVADOR,"Caleidoscopio familiar: imágenes de violencia y curación",Paidos, 1985
- MINUCHIN, SALVADOR y NICHOLS, MICHAEL P."La recuperación de la familia: Relatos de esperanza y renovación", Paidos, 1994
- MINUCHIN, SALVADOR,"El arte de la terapia famiilar", Paidos, 1998
- MINUCHIN, PATRICIA, COLAPINTO, JORGE y MINUCHIN, SALVADOR, "Pobreza, institución y familia", Amorrortu, 2000

A continuació deixo un link interessant on trobem a Salvador Minuchi amb alguns exemples de com treballa i ens explica els orígens de la seva teràpia entre d’altres aportacions.

http://www.youtube.com/watch?v=yorKLGegpS0&feature=player_embedded#


PRÀCTICA

La pràctica consisteix en elaborar per parelles un genograma i un diagrama sistemàtic.
Realitzada conjuntament amb L’alba Coma.

GENOGRAMA

Explicació: Mirant aquest genograma podríem veure com el formen una família on trobem un home de 30 anys casat amb una dona de 26. Amb aquesta dona van tenir 2 avortaments, el primer a les dues setmanes i el segon al segon mes. Ara esta embarassada de 6 mesos. Viuen amb la mare de l’home que té 68 anys i es vídua.

L’home té una filla de 5 anys que viu amb la seva ex dóna ja que ara estan divorciats. El nucli el trobem amb l’actual parella de l’home i la mare d’aquest.

DIAGRAMA SISTEMÀTIC

Explicació: En aquest diagrama sistemàtic trobem un grup d’amics que el formen cinc individus; tres noies i dos nois. Entre aquests hi ha dues parelles, una d’elles que la formen el noi de 20 i la noia de 19, tenen una relació molt excessiva, l’altre parella la formen la noia de 19 i el noi de 21.

Les dues noies de 19 tenen un conflicte ocult i el desvien a l’amiga que no te parella de 18 anys, probablement per aquest motiu tenen ambdues mala relació amb aquesta.

REFLEXIÓ

Una pràctica realment grata de realitzar i amb un contingut molt profitós.
Per a realitzar aquesta reflexió m’agradaria comentar o destacar alguns punts que m’han cridat l’atenció i així reflexionar una mica sobre aquests.

Per començar, crec que la teràpia familiar estructural és una bona manera de fer teràpia, però com el mateix nom diu, teràpia familiar. M’explico, pel meu punt de vista crec que la manera en que Minuchin tracta en grup està força bé, però no per a ser la única manera de tractament. El que jo penso és que primer s’ha de veure o tractar amb el pacient en concret, el que té realment el problema, un cop parles amb aquest pacient pots arribar a la conclusió de que els seus problemes vénen lligats a una família amb una jerarquia no equilibrada, però també podem trobar que sigui una família amb una bona jerarquia i sense cap problema evident i el problema sigui del pacient en concret. Així doncs, un cop tractat el pacient, penso que és el moment de decidir quina teràpia és la més adequada. També hi ha casos on apart de tractar amb el pacient és bo fer teràpia familiar ja que la família normalment és la que conviu tot el dia amb el pacient i la seva manera d’actuar pot influir en la vida d’aquest.

Comentar que m’agrada la definició de famílies que estableix Minuchin, no hi ha famílies desestructurades, hi ha famílies estàndard i no estàndard. Però tornant al tema que jo comentava en el paràgraf anterior, crec que l’estructura d’una família no determina el mal o el benestar d’una persona. Cada persona es diferent, actua diferent, pensa diferent i els problemes o dificultats arriben a cada persona amb una intensitat o valor diferent. Per tant, en una mateixa família el que per a un membre pot ser un problema i causa de per exemple mal rendiment escolar, per a un altre membre pot ser motiu de voler fer les coses millors i de motivació. Tot i així, si que crec que tot en aquesta vida influeix, és més fàcil que estiguem malament amb una família on tot són problemes o on hi ha una mala relació, llavors dependrà de la força de cada persona el lluitar i tirar endavant.

En relació al que Minuchin descriu com a poder, crec que té molta raó. També estic d’acord amb que el poder el tens pel sot fet de ser el pare o la mare, però que l’autoritat te l’has de guanyar, qualsevol pare o mare que deixi fer el que els nens volen o no marqui una mica les pautes de l’educació i les normes, perdrà tota classe d’autoritat davant dels seus fills
Per a mi, aquest tema ja va molt relacionat amb el concepte de frontera, per a que una família, una relació, o qualsevol vinculació amb una segona persona crec que és indispensable que sigui una frontera flexible, els extrems mai són bons i tots poden portar a greus problemes.

En base al genograma crec que és un bon mètode quan simplement el que necessitem és tenir plasmat els components d’un grup o família ja que a vegades pot ser necessari només tenir això, i per tant molt correcte tenir un altre gràfic com el diagrama sistèmic per a poder aprofundir més quan és necessari en un grup i poder veure-hi gràficament les relacions entre tots els components d’aquest.

Com he comentat al principi de la meva reflexió, una pràctica molt interessant i amb temes que a la llarga i per a treballar ens seran de gran utilitat, conforme més aprenem maneres d’actuar i de tractar amb pacients més podem veure aquells punts en els que estem d’acord i aquells amb els que divergim.