Pràctica número 9: Genograma i Diagrama sistèmic.

INTRODUCCIÓ


Aquesta pràctica és la continuació de la pràctica número 8, per tant seguim parlant dels mateixos temes tractats i afegirem altres conceptes nous.

Com hem vist en la pràctica anterior, l’enfocament sistèmic es centre no en l’individu, sinó en les relacions entre individus. Es pot aplicar en qualsevol grup d’individus.
En la teràpia familiar estructural trobem diferents formes d’entendre i intervenir. La qüestió és que es treballa en grup, tot i que a vegades atenen a una sola persona. També podem trobar que el pacient identificat no vagi a la teràpia, és a dir, els terapeutes tracten les relacions d’aquest que el poden influir.
Aquesta teoria va ser postulada per Salvador Minuchin, una forma especial de treballar en famílies. Salvador deia que no existien famílies desestructurades. Per a ell totes les famílies són estructurades però hi ha dues maneres de compondre la estructura:

- Estàndard: Pare, mare, fills...

- No estàndard: Altres. ( La gran majoria de famílies d’avui en dia).

Sobretot a les escoles s’escolta una idea que es falsa, és diu que els fills/lles de famílies no estàndard tenien problemes i dificultats. Es justificava amb mal rendiments escolars etc. L’estructura d0una família NO determina el mal o el benestar d’una persona. Dins de qualsevol família independentment de l’estructura podem trobar persones que estiguin bé i d’altres que no ho estiguin. La qüestió important és com es relacionen aquestes famílies, si ho fan positivament o negativament.

Un concepte bàsic de Minuchin és el de JERARQUIA: poder ( en grup ).
Hi ha diversos nivells de poder, hi això és normal i desitjable. El poder es relaciona amb la capacitat de decidir, si la jerarquia de poder en una estructura es capgira, hi ha dificultats en el funcionament. Una altre qüestió és la manera de gestionar aquest poder. En relació a la jerarquia de poder, si Minuchin detecta que hi ha intromissions es planteja llavors canviar o restaurar la jerarquia en el funcionament d’una família.
Pot arribar un moment en la vida d’una família en que la jerarquia es capgiri, llavors podem trobar queper exemple siguin els fills que tinguin l’autoritat, però quan parlem de nens petits sempre tenen més autoritat els pares, a de ser així.
En tota família es necessita un ordre de funcionament, el poder els i donen als pares i l’autoritat se la guanyen. L’autoritat no és una cosa que et puguin donar, Minuchin creu que et pertoquen les dues coses, però si tens poder t’has de guanyar l’autoritat.

Un altre concepte d’aquest autor interessant és el de FRONTERA; hi ha decisions que són del pare i de la mare, ara bé, si aquest pare i mare no escolten a ningú i aquest subsistema no involucra als altres, direm que és una frontera rígida ( ______), i no permeable.
Si anem a l’extrem oposat, és a dir, les decisions les pren algú altre que no toca, quan hi ha una invenció tan clara són fronteres laxes (............).
Minuchin creu que el punt entremig és l’ideal frontera, la flexible (----------), en aquesta les parts s’escolten, hi ha una comunicació, però tot i això la decisió la pren qui li toca.

Per tal de plasmar aquestes idees que hem trobat fins ara de forma gràfica i sistèmica, hi ha un parell d’elements.

El genograma: no dóna informació del que passa en la família, sinó de com està estructurada. No es coneix la relació entre individus. Hi ha un conjunt de símbols internacionals per a poder desxifrar el genograma, també inclou anotacions de coses importants.

El diagrama sistèmic: s’inventa per a poder explicar gràficament les relacions de les parts que el formen.

SALVADOR MINUCHIN
(Sant Salvador, Entre Ríos, 13 d'octubre de 1921), és un metge psiquiatra i pediatre argentí, destacat terapeuta familiar i creador de la teràpia familiar estructural (1974).

Obres de Minuchin:
- MINUCHIN, SALVADOR,"Familias y terapia familiar",Gedisa, 1979
- MINUCHIN, SALVADOR y y FISHMAN, H. CHARLES,"Técnicas de terapia familiar",Paidos, 1984
- MINUCHIN, SALVADOR,"Caleidoscopio familiar: imágenes de violencia y curación",Paidos, 1985
- MINUCHIN, SALVADOR y NICHOLS, MICHAEL P."La recuperación de la familia: Relatos de esperanza y renovación", Paidos, 1994
- MINUCHIN, SALVADOR,"El arte de la terapia famiilar", Paidos, 1998
- MINUCHIN, PATRICIA, COLAPINTO, JORGE y MINUCHIN, SALVADOR, "Pobreza, institución y familia", Amorrortu, 2000

A continuació deixo un link interessant on trobem a Salvador Minuchi amb alguns exemples de com treballa i ens explica els orígens de la seva teràpia entre d’altres aportacions.

http://www.youtube.com/watch?v=yorKLGegpS0&feature=player_embedded#


PRÀCTICA

La pràctica consisteix en elaborar per parelles un genograma i un diagrama sistemàtic.
Realitzada conjuntament amb L’alba Coma.

GENOGRAMA

Explicació: Mirant aquest genograma podríem veure com el formen una família on trobem un home de 30 anys casat amb una dona de 26. Amb aquesta dona van tenir 2 avortaments, el primer a les dues setmanes i el segon al segon mes. Ara esta embarassada de 6 mesos. Viuen amb la mare de l’home que té 68 anys i es vídua.

L’home té una filla de 5 anys que viu amb la seva ex dóna ja que ara estan divorciats. El nucli el trobem amb l’actual parella de l’home i la mare d’aquest.

DIAGRAMA SISTEMÀTIC

Explicació: En aquest diagrama sistemàtic trobem un grup d’amics que el formen cinc individus; tres noies i dos nois. Entre aquests hi ha dues parelles, una d’elles que la formen el noi de 20 i la noia de 19, tenen una relació molt excessiva, l’altre parella la formen la noia de 19 i el noi de 21.

Les dues noies de 19 tenen un conflicte ocult i el desvien a l’amiga que no te parella de 18 anys, probablement per aquest motiu tenen ambdues mala relació amb aquesta.

REFLEXIÓ

Una pràctica realment grata de realitzar i amb un contingut molt profitós.
Per a realitzar aquesta reflexió m’agradaria comentar o destacar alguns punts que m’han cridat l’atenció i així reflexionar una mica sobre aquests.

Per començar, crec que la teràpia familiar estructural és una bona manera de fer teràpia, però com el mateix nom diu, teràpia familiar. M’explico, pel meu punt de vista crec que la manera en que Minuchin tracta en grup està força bé, però no per a ser la única manera de tractament. El que jo penso és que primer s’ha de veure o tractar amb el pacient en concret, el que té realment el problema, un cop parles amb aquest pacient pots arribar a la conclusió de que els seus problemes vénen lligats a una família amb una jerarquia no equilibrada, però també podem trobar que sigui una família amb una bona jerarquia i sense cap problema evident i el problema sigui del pacient en concret. Així doncs, un cop tractat el pacient, penso que és el moment de decidir quina teràpia és la més adequada. També hi ha casos on apart de tractar amb el pacient és bo fer teràpia familiar ja que la família normalment és la que conviu tot el dia amb el pacient i la seva manera d’actuar pot influir en la vida d’aquest.

Comentar que m’agrada la definició de famílies que estableix Minuchin, no hi ha famílies desestructurades, hi ha famílies estàndard i no estàndard. Però tornant al tema que jo comentava en el paràgraf anterior, crec que l’estructura d’una família no determina el mal o el benestar d’una persona. Cada persona es diferent, actua diferent, pensa diferent i els problemes o dificultats arriben a cada persona amb una intensitat o valor diferent. Per tant, en una mateixa família el que per a un membre pot ser un problema i causa de per exemple mal rendiment escolar, per a un altre membre pot ser motiu de voler fer les coses millors i de motivació. Tot i així, si que crec que tot en aquesta vida influeix, és més fàcil que estiguem malament amb una família on tot són problemes o on hi ha una mala relació, llavors dependrà de la força de cada persona el lluitar i tirar endavant.

En relació al que Minuchin descriu com a poder, crec que té molta raó. També estic d’acord amb que el poder el tens pel sot fet de ser el pare o la mare, però que l’autoritat te l’has de guanyar, qualsevol pare o mare que deixi fer el que els nens volen o no marqui una mica les pautes de l’educació i les normes, perdrà tota classe d’autoritat davant dels seus fills
Per a mi, aquest tema ja va molt relacionat amb el concepte de frontera, per a que una família, una relació, o qualsevol vinculació amb una segona persona crec que és indispensable que sigui una frontera flexible, els extrems mai són bons i tots poden portar a greus problemes.

En base al genograma crec que és un bon mètode quan simplement el que necessitem és tenir plasmat els components d’un grup o família ja que a vegades pot ser necessari només tenir això, i per tant molt correcte tenir un altre gràfic com el diagrama sistèmic per a poder aprofundir més quan és necessari en un grup i poder veure-hi gràficament les relacions entre tots els components d’aquest.

Com he comentat al principi de la meva reflexió, una pràctica molt interessant i amb temes que a la llarga i per a treballar ens seran de gran utilitat, conforme més aprenem maneres d’actuar i de tractar amb pacients més podem veure aquells punts en els que estem d’acord i aquells amb els que divergim.

Pràctica número 6: Les necessitats humanes.

INTRODUCCIÓ


En aquesta pràctica comencem a tractar una nova psicologia, la psicologia humanista.

La perspectiva humanista comença a desenvolupar-se en 1960 com el moviment cognitiu. Actualment als Estats Units d'Amèrica del Nord es coneix com la tercera força en Psicologia, després del Psicoanàlisi i el Conductisme.
L'humanisme sorgeix en oposició a l’auge de les teories sociològiques que defineixen l'home com un producte del seu ambient.
Les idees que es destaquen són:

1) La importància que se li assigna a l'individu, a la llibertat personal, al lliure albir, a la creativitat individual i l'espontaneïtat.

2) Es fa èmfasi en l'experiència conscient.

3) Es posa èmfasi en tot allò relacionat amb la naturalesa humana.

Les arrels del moviment humanista van ser William James, la Teoria de la Gestalt, Adler, Jung, Horney, Ericsson i Allport.
També sorgeix a partir de conceptes de la Fenomenologia, precursora de la Gestalt, els principals representants van ser Husserl, Muller, Stumpf, i que estudia el fenomen o experiència immediata tal com es produeix independentment del passat.
L'Humanisme forma part d'una perspectiva fenomenològica més àmplia. Considera el Conductisme molt limitat per reduir l'ésser humà a la condició d'una màquina programable.
L'Humanisme també s'oposa als quals considera aspectes deterministes i degradants de la Psicoanàlisi Freudiana, criticant la insistència de Freud a explicar la psique normal a partir de la patologia i posar èmfasi en tots els aspectes negatius de la naturalesa humana, com el patiment, la gelosia, l'odi, la por i l'egoisme.

En canvi, els humanistes volen destacar la salut mental i tots els atributs positius de la vida, com la felicitat, la satisfacció, l'èxtasi, l'amabilitat, la generositat, l'afecte, etc.
Maslow i Rogers compartien aquesta visió.
Maslow (1908-1970) va ser el pare espiritual de la Psicologia Humanista.
El resultat de les seves investigacions va donar origen a la teoria de l'autorealització.

La motivació innata en tot ésser humà és realitzar el seu potencial usant les seves aptituds i capacitats, aconseguint així una sensació de plenitud, aquesta autorealització l'anomena experiència cimera.


Per assolir l'autorealització personal, hem de satisfer les necessitats en el següent ordre jeràrquic:
DIFERENTS NECESSITATS

Necessitats Fisiològiques.
A) Origen somàtic: l'adjectiu 'fisiològiques' va al fet que aquestes necessitats tenen un origen corporal, i en aquest sentit es diferencien de la resta de les necessitats com les de seguretat, d'amor, etc. En alguns casos, com en els clàssics exemples de la fam, la set i el desig sexual, hi ha una base somàtica localitzada específicament en certes parts del cos, cosa que no succeeix en altres casos com la necessitat de descans, de son o les conductes maternals .

B) Independència relativa: les necessitats fisiològiques són relativament independents entre si, així com pel que fa a altres necessitats no fisiològiques i pel que fa al conjunt de l'organisme. Amb això, és probable que Maslow hagi volgut dir que la fam, la set i el desig sexual, per exemple, es satisfan independentment perquè saciant la set no es deixa d'estar famolenc ni sexualment insatisfet, encara que pot fer a aquestes necessitats momentàniament més suportables .

C) Potència: Si una persona no té aliment, seguretat, amor i estima, probablement sentirà amb major força l'absència de l'aliment abans que una altra cosa, i per tant intentarà satisfer en primer lloc la necessitat fisiològica. Les necessitats fisiològiques són, per tant, les més potents.

Necessitats de Seguretat
Quan es satisfan raonablement les necessitats fisiològiques, llavors s'activen aquestes necessitats.
Per la seva naturalesa l'home desitja estar, en la mesura del possible, protegit contra el perill o la privació, cobert dels problemes futurs; requereix sentir seguretat en el futur, estar lliure de perills i viure en un ambient agradable, en manteniment de l' ordre per a ell i per a la seva família.

També es troben dins d'aquesta categoria, les necessitats de: estabilitat, absència de por, absència d'ansietat, por al desconegut, por al caos o la confusió, a perdre el control de les seves vides de ser vulnerables o febles a circumstàncies, noves , actuals o per venir, entre altres. L'aspecte de la seguretat és particularment important per als nens. Com que no posseeix una gran dosi de control sobre els seus voltants, el nen és víctima, sovint, de situacions que li produeixen por. Maslow creia que als nens se'ls hauria d’educar en un medi ambient que sigui protector, que els doni confiança i que aquest fermament sigui estructurat. Se’ls hauria de protegir contra experiències doloroses fins que hagin adquirit les facultats suficients per fer front a la tensió. Els sentiments d'inseguretat de la infància es poden transportar a l'edat adulta.

Necessitats Socials.
També trucades d'amor, pertinença o afecte, estan relacionades amb les relacions interpersonals o d'interacció social, continuen després que es satisfan les necessitats fisiològiques i de seguretat, les necessitats socials es converteixen en els motivadors actius de la conducta, les quals són; tenir bones relacions amb els amics i els seus semblants, tenir una parella, rebre i lliurar afecte, pertànyer i ser acceptat dins d'un grup social, les necessitats de tenir un bon ambient familiar, és a dir una llar, viure en un bon veïnat i compartir amb els veïns, participar en activitats grupals, etc.

Necessitats de Estima
També conegudes com les necessitats de l'ego o de reconeixement. Inclouen la preocupació de la persona per assolir el mestratge, la competència, i l'estatus. Maslow agrupa aquestes necessitats en dues classes: les que es refereixen a l'amor propi, al respecte a si mateix, a l'estimació pròpia i l'autoavaluació, i les que es refereixen als altres, les necessitats de reputació, condició, èxit social, fama , glòria, prestigi, estima de la resta, ser destacat dins d'un grup social, reconeixement pels seus iguals, entre altres que fan que l'home es senti més important per a la societat i amb això pugi la seva pròpia autoestima.

Necessitats d'autorealització
També conegudes com a necessitats d'autosuperació, autoactualització.
Les necessitats d'autorealització són més difícils de descriure perquè són diferents i úniques, i varien a més d'un individu a un altre.
Per Maslow l'autorealització és un ideal al que tot home desitja arribar, es satisfà mitjançant oportunitats per desenvolupar el talent i el seu potencial al màxim, expressar idees i coneixements, créixer i desenvolupar-se com una gran persona, obtenir èxits personals, perquè cada ésser humà es diferenciï dels altres.
Els homes que aconsegueixen l'autorealització òptima, per Maslow es consideren éssers íntegres.

Necessitat de saber i comprendre
Aquestes necessitats d'ordre cognoscitiu no tenen un lloc específic dins de la jerarquia, però tot i això van ser tractades per Maslow. Aquestes necessitats serien derivacions de les necessitats bàsiques, expressant-se en la forma de desig de saber les causes de les coses i de trobar passiu davant el món. Es basa en la necessitat que té l'home per saber i descobrir coses noves i de les que ja l'envolten en el món, així com també explorar el desconegut.
Necessitats estètiques.
Les necessitats estètiques estan relacionades amb el desig de l'ordre i de la bellesa, tant del que l'envolta com de si mateix. Aquestes necessitats estètiques inclouen: necessitat per l'ordre, necessitats per la simetria, la necessitat d'omplir els espais en les situacions mal estructurades, la necessitat d'alleujar la tensió produïda per les situacions inconcluses i la necessitat d'estructurar els fets, necessitat de tenir ambients grats que envoltin als homes, etc.

PIRÀMIDE DE MASLOW

CONCEPTES CLAUS

Self: Es defineix self com un moment de autorealització, és el moment en què ell mateix s'actualitza (self). Se sol passar per aquest procés, amb força freqüència depenent de l'ofici que es realitzi.

Autorealització: Significa viure plena, viscuda, i desinteressadament, amb una concentració i absorció totals. És el moment que es considera que l'ésser humà té la vida més plenament humana. Mirar dins d'un mateix a la recerca de respostes implica assumir responsabilitat. Això és en si mateix un pas cap a l’autorealització . Això, és un procés continu.

Experiència ambre: A això se l'anomena, aquell procés en el qual el subjecte, suprimeix una necessitat bàsica per a la realització en una necessitat menys important, es dóna molt en la societat d'avui en dia, en què les noies a causa de pautes marcades per la societat, suprimeixen l'alimentació per aconseguir un fi més gran, com el d'estar atractiva.

Concepte de motivació: La motivació es pot definir com l'estat o condició que indueix a fer alguna cosa. Implica necessitats que existeixen en l'individu i incentius o objectius que es troben fora d'ell.


Carl Rogers (1902-1987) sosté una similar teoria de la necessitat darrera d'autorealització i destaca un impuls innat cap a aquest propòsit.
La diferència amb Maslow és que al seu procés d'autorealització ho considera constant i continu.

Rogers sosté que la criança i sobretot el paper de la mare és un factor bàsic per aconseguir una personalitat adulta.
La Psicoteràpia de Rogers es centra en la persona, que ell anomena client i no pacient, perquè no és passiu sinó actiu i responsable en el procés de millorar la seva vida, havent de decidir conscientment i racionalment què està malament i què ha de fer al respecte.

El terapeuta és com un confident o conseller que escolta i encoratja en un pla d'igualtat, amb una actitud comprensiva, entenent. A aquesta actitud que ha de tenir el terapeuta l'anomena "trobada".


PRÀCTICA A REALITZAR

La pràctica d’avui, consta en analitzar cada tipus de necessitats i trobar un comportament constructiu, destructiu i fallit per a cada una.

• Comportament destructiu: s’orienta a satisfer unes necessitats de manera que nosaltres hi sortim guanyant i els altres també.
• Comportament destructiu: satisfà la necessitat temporalment però en podem sortir perjudicats.
• Comportaments fallits: no assoleixen satisfer l’objectiu de la necessitat.

La pràctica la vaig realitzar junt amb la Laia Fauria.

REFLEXIÓ


Es cierto que el hombre vive solamente para el pan, cuando no hay pan. Pero ¿qué ocurre con los deseos del hombre cuando hay un montón de pan y cuando tiene la tripa llena crónicamente”.

A.Maslow

Començo la meva reflexió amb una frase que m’agrada molt de Abraham Maslow. És una frase curiosa, però per a mi amb molt significat. Segurament aquestes frases que diuen tant per una persona, per una altre no tenen un gran significat, o tenen significats diferents. El que jo extrec d’aquesta, és que l’home sempre vol i desitja allò que no té i quan arriba a tenir-ho moltes vegades costa de valorar i ho acabem rebutjant.

La majoria de persones som així, ens infravalorem, anhelem tot allò que no és nostra, i encara més quan sabem que probablement mai ho arribarà a ser. Crec que Maslow i Rogers tenen molta raó en les seves teories, sens dubte la psicologia humanista a marcat la nostra psicologia per a sempre. Les descripcions del que pot arribar a ser la felicitat d’un individu són espectaculars, si que és veritat que per a cada persona arribar a la felicitat serà amb diferents aspectes, és a dir no tothom valora amb la mateixa intensitat les coses, però els patrons com les necessitats marcades per en Maslow crec que descriuen totes les necessitats que podem arribar a tenir els humans. També penso que arribar a tenir totes les necessitats controlades i equilibrades és pràcticament impossible, si més no per el que hem dit al principi, sempre voldrem allò que no tenim. El que si que ens pot ajudar donant èmfasi a la psicologia humanista és valorar més els aspectes positius de la vida, ja que els negatius ja vénen sols. Poder si que una manera de descriure’ns podria arribar a ser: màquines programables, tot i que la gran diferència d’aquestes es que tenim el gran poder de la nostra ment, la seva força és espectacular, de nosaltres depèn cap a on volem enfocar aquesta força, i si ho farem correctament, ja que la seva força també pot arribar a ser mol destructiva. Està clar però, que també influiran molt factors externs, l’important és saber controlar els processos interns, si més no, intentar-ho.

Aquesta pràctica, i tornar-me a mirar cada una de les necessitats bàsiques, m’ha ajudat a reflexionar sobre la gran necessitat que tenim de satisfer aquestes necessitats. Bàsicament, m’atreviria a dir que vivim per a poder satisfer-les, lluitem per aconseguir-ho, i en molts casos, no sabem si ho arribarem a tenir o a satisfer mai. Però som així, tota la vida en busca de la felicitat,i moltes vegades que és la felicitat’ Allò que no tenim. El que ens costa més és acceptar que em de ser feliços en el moment en el qual ens trobem, disfrutar de tots aquells detalls que són únics dia a dia, que tot allò que aconseguim ens ajudarà, però la verdadera felicitat només es pot trobar en un mateix. De problemes i dificultats en trobarem al llarg de tota la vida, quan tinguem una necessitat controlada com per exemple la d’afiliació, potser tindrem un desequilibri en la de seguretat, tindrem por i ansietat. Amb això vull dir, que penso que per arribar al màxim benestar, cal tenir mol clar allò que som, conèixer-nos a un mateix, marcar uns valors a la vida, intentar afrontar aquelles dificultats que se’ns entravessin amb la màxima positivitat possible. Un dia qualsevol amb la rutina que això comporta, quedar-nos per un instant quiets i pensar, reflexionar.. Fent això jo he arribat a la conclusió de que si que tinc problemes, però els superaré. El que també tinc, és inclús la felicitat.

Aquí deixo un link el qual vaig trobar i em va agradar molt, simplement són frases de diferents personatges i actors del llarg de tota la vida, que motiven, donen forces i també ajuden a reflexionar.

http://www.youtube.com/watch?v=NQ5YTQRgOM8&feature=related

Pràctica número 8: La teoria general de sistemas i Causalitat circular.

INTRODUCCIÓ


TEORIA GENERAL DE SISTEMAS

L’enfocament sistèmic tracta de comprendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora, on l’important són les relacions entre els components. Es diu holisme al punt de vista que s’interessa més pel tot que per les parts. L’enfocament sistèmic no concep la possibilitat d’explicar un element si no es precisament en la seva relació amb el tot. Metodològicament, per tant l’enfocament sistèmic és l’oposat a l’ individualisme metodològic, encara que això no impliqui necessariament que estiguin en contradicció.

CAUSALITAT CIRCULAR

Fins a l’aparició de l’enfocament sistèmic, es considerava la causalitat lineal com una simple regla de causa-efecte:

A →→→ B

Si intervens sobre la causa, modifiques les conseqüències, l’efecte.
Els sistèmics, però, no estan d’acord en aquesta causalitat.
Ells Creuen que no es pot determinar la causa i a més, el comportament humà no és només causa, sinó també conseqüència.

Per tant, es pot entendre com a vegades la causa pot haver desaparegut però es continuen mantenint els hàbits i costums. Se’n diran: formes de comportament homeostàtiques.

Els sistemàtics parteixen de la idea de la causalitat circular, on no és necessari conèixer la causa per intervenir:

No els interessa saber on va començar la roda, el cercle sinó, el procés del sistema, es pregunten el Com? ; com s’aguanta un sistema, com funciona a la seqüència d’interaccions. Diríem doncs, que buscaran gens o poc les causes del comportament inadequat.
L’enfocament sistèmic dirien inclòs que en molts casos, la causa desapareix, però de totes maneres les rutines segueixen, el comportament queda en nosaltres, tot i que la causa potser ja no hi és. La funció d’un terapeuta sistèmic és trenca la causalitat circular.

Gregory Bateson, un antropòleg en el que creu en un enfocament sistèmic, d’un model circular en el que els dos aspectes següents formen part, aquest autor es va adonar de :

Relació simètrica : els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant ( en escalada o en desescalada). Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

Relació simètrica constructiva: és una relació entre individus del mateix nivell però, la relació és bona no es perjudicial.

Relació simètrica destructiva : aquí en canvi també són individus del mateix nivell, però les relacions són perjudicials, equivoques per algun membre del grup.

Relació complementaria : els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent, és a dir, tenen rols diferents. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

Relació complementaria constructiva : és quan una sèrie d’individus tenen una relació sana, però en diferents nivells, és a dir, estan situats en diferents rangs.

Relació complementaria destructiva : aquí en canvi, és el mateix que en la complementaria constructiva, però aquests individus tenen una relació perjudicial, dolenta.


PRÀCTICA

La practica consisteix en fer quatre conseqüències de Causalitat circular per a cadascun de les modalitats de relació enumerats anteriorment. 2 diagrames de relació simètrica (constructiva i destructiva) i 2 diagrames de relació complementària (constructiva i destructiva). De manera que així treballarem els diferents tipus de relació que s’estableixen entre individus. Aquesta pràctica la he realitzat conjuntament amb la Laia Fauria.

DIAGRAMES DE RELACIÓ SIMÈTRICA

CONSTRUCTIVA (dues amigues fan classes d’anglès juntes)

DESTRUCTIVA ( Dos famosos es barallen)

RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA

CONSTRUCTIVA ( un polític i el poble)

DESTRUCTIVA ( un amo amb un empleat )

REFLEXIÓ

Una pràctica interessant i amb aportacions que ajuden a reflexionar sobre com ajudar o treballar amb pacients.

Doncs, comparteixo que cada persona rep de l’exterior informació, i aquesta informació un cop rebuda passa per processos de transformació, i com a conseqüència, s’obtenen els resultats. Com hem vist fins ara cada informació rebuda i la manera de processar-la serà diferent per a cada individu. Penso que es més per aquest motiu que tracten més amb l’entorn de la persona afectada que la causa en concret, tot i que per a mi la causa del problema també pot ser important, si més no, a la meva manera d’actuar, intentaria combinar ambdues maneres de treballar, intentant estudiar la causa del problema; ja que en alguns casos es una causa concreta la que causa un efecte i eliminat aquesta podem eliminar l’efecte, i també estudiar les relacions de l’extorn del pacient, ja que sabem que aquestes tenen una gran influencia en tots i cada un de nosaltres. Així, crec que obtindríem més informació i els resultats podrien ser encara millors. Tot i així, crec que les interaccions humanes quan hi ha un problema no són el resultat d’una sola causa, si no que com a mínim hi ha d’haver dues persones, ja que la seva mútua influència és el que els porta a confrontar-se en un problema.

Pel meu punt de vista també és essencial estudiar els processos mentals que hi ha a l’interior d’un individu, la informació que podem percebre d’un pacient, ens pot servir i donar molta informació, però si només coneguéssim les entrades i sortides d’informació sense els canvis que es produeixen en l’interior, molt resultats serien esbiaixats.

El primer pas per a poder dur a terme aquesta teràpia és tenir clar doncs que nosaltres formem part del problema i que és la nostra conducta la que l’està creant. Les dificultats se’ns presenten quotidianament, i intentem resoldre aquests problemes i dificultats amb el nostre sentit comú, amb una resposta determinada, si el problema creix intentem fer un ús més excessiu del sentit comú i augmentant la resposta, així successivament entrem en una roda sense final. El sentit comú es útil però a vegades les respostes que donem poden fer que entrem en conflicte produint doncs un problema, ja que no sempre aquestes respostes són les adequades.

Per tant, estic d’acord amb el que crec que és una de les premisses més importants d’aquesta teoria, analitzar les solucions donades davant d’un problema no resolt, en comptes de fent-se “mal” analitzant el problema en sí, una vegada rere l’altre.

Com sempre, agraïda de anar coneixent i aprenent de noves teories per així poder anar creant i formant les meves pròpies idees, i algun dia arribar a ser una bona professional.



Pràctica número 7: Carl Rogers i el documental pensant en els altres.

INTRODUCCIÓ DE CARL ROGERS

Carl Rogers (8 de gener de 1902 - 4 de febrer de 1987) fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no directivitat.

És el primer que s’atreveix a filmar sessions de psicoteràpia, i un autor amb molt nom.

A partir de les filmacions fa un avanç en el procés d’afirmar, de veure que passava en les sessions de psicoteràpia i així entendre-ho. L’emmarquem en la psicologia humanista, que es una mirada diferent capa la persona i l’estudi de la psicologia.

Rogers i Abraham Maslow tenen unes ideologies dominants, conductisme i psicoanàlisis.

També s’interessa per la psicoanàlisis en l’educació, trobem un llibre que ens parla d’aquest tema:  A.S Neill Summerhill.

La psicologia humanista és la tercera força en la psicologia, la primera i la segona són el conductivisme i la psicoanàlisi, la quarta força la psicologia transpersonal.

Rogers i Maslow defensen un model de persona essencialment positiu,cosa que no havia tingut en compte ningú abans. Creuen, que si es creen condicions idònies perquè aquest nucli millori el que sortirà de les persones serà bo i millor. El comportament es fruit d’una tendència a satisfer necessitats, hi ha un potencial creador i aflora si això es permet.

La figura del psicòleg passa a ser diferent, ara el pacient serà el client i el paper del psicòleg serà crear les condicions idònies perquè tot lo positiu aflori.

El model de Rogers s’anomena centrat en la persona, Rogers dirà que sempre si creem un context favorable i unes bones condicions sempre es produirà creixement de persona.

La psicologia humanista es aplicable també en l’ensenyament centrat am l’estudiant i en qualsevol tipus d’ajuda en la persona; metges, infermeres, escoles, esports etc.

Parlant de les condicions favorables, Rogers dirà que si la persona es capaç de viure tres actituds bàsiques n’hi ha prou.

1)    Acceptació incondicional

2)    Comprensió empàtica

3)    Autenticitat, congruència o coherència.

En Rogers es va quedar aquí, però després d’això cal saber aplicar-ho. Aquests tres punts són idonis en persones en concret, famílies, amics, escoles…Si es dona bé, si no també pot ser negatiu.

REFLEXIÓ

Estic d’acord amb aspectes de la psicologia humanista ja que crec que es molt important. També estic d’acord en que les condicions tenen molt a veure en la manera de reacció de la persona que tenim al davant, la nostra actitud com a professionals pot ajudar a que la persona s’obri cap a nosaltres o per al contrari es tanqui en banda i sigui impossible d’ajudar. Apart, m’agraden molt les actituds que defensa en Rogers, crec també que són essencials per exercir en la psicologia, s’ha de saber acceptar al client ja que això afavoreix l’expressió, s’ha de intentar entendre a l’altre des de el seu punt de vista a la vida, i intentar també que ens transmeti la persona que allò que fa i diu va en una mateixa direcció. Penso, que aquestes actituds, com hem vist poden anar bé en moltes ocasions, si tothom aprengués a comportar-se o a adquirir una mica d’aquestes actituds, tot seria més fàcil, seria més positiu, ja que penso que les persones tot sovint recollim allò que sembrem, i moltes vegades, són punts negatius.

Per tant, són unes bones bases, treballarem amb persones i amb això serem nosaltres també més persones i millors professionals.

DOCUMENTAL PENSANT  EN ELS ALTRES

L’altre dia a classe, després de parlar d’en Carl Rogers, vàrem mirar un documental de 60’ on es veu i s’explica l’aprenentatge en una escola japonesa. En aquesta escola, veiem un professor on a la seva classe, apart d’explicar les lliçons corresponents, ensenya als alumnes a viure, els ensenya també a pensar sobre l’esperança i la força, i veiem també com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades als pares. Són conceptes bàsics de la vida que el professor intenta inculcar als nens, sobretot a posar-se en la pell dels altres nens, a ser empàtics, ajudar-se els uns als altres i a superar situacions difícils de la vida amb la major possivitat possible. També a l’hora, ensenya als nens a divertir-se m’entres s’aprèn.

REFLEXIÓ DEL DOCUMENTAL

La veritat és que vàrem mirar un documental fantàstic, fins i tot em vaig emocionar. La tendresa dels nens és increïble, et fa obrir els ulls i veure que ja de ben petits, moltes vegades podem criticar als demés per a refugiar-nos de les nostres mancances o defectes, i ens guardem allò que ens fa mal reprimint-nos.

La professió del mestre de l’escolta és impressionant, la capacitat que te de tot i ser nens que de vegades perden la concentració o l’entusiasme, ell sap com cridar la seva atenció i guanyar-se’ls. El documental tracta aspectes i dona lliçons de la manera de viure que quan ens fem grans moltes vegades abandonem, per la vida quotidiana i els problemes que això comporta, però recalca que és important tot i tenir dificultats saber tirar endavant intentat ser feliç amb el que tenim, amb els petits detalls que són importants i saber valorar la vida des de un altre punt de vista. Crec que a les escoles apart de les lliçons corresponents s’haurien de tractar més aquests aspectes, ja que si no ho fan, es veritat que al llarg de la vida un mateix els pot anar aprenent, però a vegades hi ha gent que no pot o no sap arribar-ho a fer mai, i això seria una ajuda. També seria una ajuda saber tractar més amb altres persones, cooperar junts, tenir més empatia vers als demés, penso que això ens manca molt en la societat en la qual ens trobem, i per culpa de l’estrès ho oblidem, essent punts que per a mi són fonamentals per a poder viure d’una manera tranqui-la, satisfactòria i amb unes bones recompenses o si més no, una bona consciència.

Molt bona classe, amb un bon punt de partida per deixar anar la ment i arribar a unes bones reflexions.

(Aquí deixo un link interessant que ens parla sobre les creences i les ideologies d’en Rogers i en Maslow entre d’altres, també cita llibres publicats per aquests.)

Pràctica número 5: La passió secreta. La interpretació dels somnis.

INTRODUCCIÓ

Per a poder dur a terme la pràctica número 5, vàrem mirar a classe una pel·lícula; la passió secreta. Aquesta pel·lícula, tracta sobre pacients amb histèria, fa uns quants anys, es creia que aquests pacients fingien i això, en Freud ( principal protagonista) creu que no es cert. Per tant, decideix anar a estudiar i aprendre de en  Charcot, que tractava temes com la hipnosis(1886). Veiem com amb la histèria la pacient no recorda res, això pensen que prové d’un trauma psicològic. A través de la hipnosis induïm a la pacient a l’estat amb el qual va començar els símptomes de la histèria, però la hipnosis ens ajuda a entendre, no a curar, ja que ens porta a pensaments d’un nivell no conscient.

Llavors, en Freud, decideix unir-se amb en Breuer per a seguir estudiant aquesta patologia. Freud, pensa que els traumes que provoquen la histèria són deguts a una repressió sexual, però després es planteja si es possible que la neurosis comenci a la infància. Així doncs, que passa amb el tema de la sexualitat? La trobem també des de la infància?

Són diferents idees i termes que s’exposen al llarg de la pel·lícula, com ara també la interpretació dels somnis,l’associació d’idees, la transferència, entre d’altres.

Tot seguit aprofundirem en un d’aquestes conceptes per aprendran i entendre més el tema: la interpretació dels somnis.

( En el següent link podeu trobar la pel·lícula de la qual em parlat : http://www.megavideo.com/?v=LGBWXYB7)

LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS

Sigmund Freud va ser sens dubte una de les persones més influents en el desenvolupament del pensaments durant el segle XX. La seva teoria de que les nostres ments guarden records i emocions en el nostre subconscient va transformar la forma en la que els humans estudiaven la ment humana.

La tendència a teràpies que utilitzaven la existència de dificultats en la infància o emocions reprimides per a explicar problemes emocionals actuals comença amb en Freud.

Un dels descobriments més importants d’en Freud es que les emocions enterrades en la superfície subconscient floten a la superfície conscient durant els somnis, i que recordar fragments dels somnis poden ajudar a destapar les emocions i els records enterrats.

Al llarg de la seva obra més coneguda, La interpretació dels somnis, Freud utilitza els seus propis somnis per a donar exemples i demostrar la seva teoria sobre la psicologia dels somnis. Freud, distingeix entre el contingut del somni “manifest” o el somni experimentat a nivell de la superfície, i els “ pensaments de somnis latents”, no conscients que s’expressen a traves del llenguatge especial dels somnis.

Freud manté que tots els somnis representen la realització d’un desig per part del somiador, inclús els mal somnis. Hi a somnis negatius de desitjos on el que apareix es el incompliment d’un desig. Per això, és donen vàries explicacions, entre les quals està la satisfacció de una tendència masoquista. No obstant segueix en peu la conclusió general d’en Freud: els somnis són realitzacions disfressades de desitjos reprimits. Segons la seva teoria, la “censura”  dels somnis produeix una distorsió del contingut. Així que el que pot semblar ser un conjunt d’imatges somiades sense sentit, a través de l’anàlisi i del mètode “desxifrador”, pot ser demostrat un conjunt d’idees coherents. Freud proposa que el valor de l’anàlisi dels somnis es radica en la revelació de l’activitat subconscient de la ment.

La teoria de la interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories d’aquest amb relació a la naturalesa de la psicologia dels somnis inconscient, la importància de les experiències de la infància, els llenguatge dels somnis i el mètode que ell anomena psicoanàlisis.

Freud considera que tot somni es interpretable, és a dir, que pot trobar-se el seu sentit. La feina de interpretar no recau sobre tot el somni en el seu conjunt, sinó sobre parts components basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somiada significa tal altre cosa en forma rígida, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer es descompon el relat en part i al final sorgeix la interpretació final o global, en la qual es revela el somni com una realització de desitjos.      

El somni no es merament activitat somàtica, es un acabat fenomen psíquic de realització de desitjos, i per tant deu ser inclòs en el conjunt d’actes comprensibles de la nostra vida desperta constituint el resultat d’una activitat intel·lectual altament complicada.

El desitj apareix disfressat en l’aspecte manifest del somni, en lo efectivament somiat, procés denominat “ deformació onírica”. Freud es pregunta perquè té que haver-hi una deformació, ja que podria haver passat que el somni expressés el desitj en forma directa, sense deformacions. Aquesta deformació es intencional i es deguda a la censura que el subjecte exerceix contra la lliure expressió de desitjos, per a trobar-los censurables per algun motiu.

REFLEXIÓ        

Reflexionant sobre la pel·lícula puc dir que realment és una bona pel·lícula per arribar a entendre com en Freud a través de les seves vivències ,experiències i influències segueix indagant sobre temes i arriba a idees i conceptes que realment han deixat una gran petjada en la psicologia del món actual i de com arriba a la conclusió de que els humans no controlem la nostre pròpia ment.

Reflexionant sobre el tema tractat, la interpretació dels somnis, realment estic d’acord en molts punts sobre la seva teoria. Doncs si que es veritat que els somnis poden estar estretament lligats a desitjos que tenim, a pors de vivències que hem tingut, o a pors de viure algunes situacions, ja que molts dels nostres somnis tenen relació amb situacions que a vegades ens succeeixen durant el dia a dia i nosaltres no els i donem importància però en el nostre subconscient aquella vivència que gravada per un motiu o per un altre. La manera en que com bé diu en Freud, disfressem els nostres somnis es impressionant, a vegades jo mateixa reflexiono sobre un somni que he tingut i quedo parada de la capacitat que té la nostra ment de capgirar les coses i barrejar emocions, persones importants etc. Per això crec, que si realment ens posem a analitzar un somni en concret, si que podem arribar a poder donar una interpretació aquest somni lligada a la nostre vida.

Per altre banda, amb el que no estic tan d’acord, és amb generalitzar els somnis, ja que penso que estan relacionats amb fets en concret de la vida de cada persona, és a dir, no crec que un mateix somni tingui el mateix significat per a cada persona. Tot i això, em queda el dubte, de perquè hi ha somnis que tenim pràcticament iguals o mol semblants moltes persones, potser sí que pot estar relacionat en el fet de que moltes persones tenim a vegades desitjos o pors, també semblants. La veritat es que m’agradaria tractar més aquest tema ja que hem crida l’atenció, i així poder donar més respostes alguns d’aquests dubtes i poder arribar a una bona i ferma conclusió o idea personal.

Pràctica número 4: Els mecanismes de defensa

INTRODUCCIÓ

La psicoanàlisi, són un conjunt de teories no científiques que en Freud intenta anar encaixant. Són teories explicatives del comportament humà patològic en base a dinàmiques internes, que dona com a resultat una manera d’actuar concreta, les psicodinàmiques.

Per situar a en Freud temporalment fem un pas endarrere, al s.XIX, Freud era metge i estudiava el sistema nerviós fins que es troba amb la histèria, que era un fenomen inexplicable, un any físic sense una causa física. Freud entre d’altres ho qüestionava, ell tracta aquestes persones en estat d’hipnosis i comprova com deixen de manifestar els símptomes histèrics.

Llavors, en Freud planteja:

1)    Que en les persones existeixen dos parts, la part conscient, i la part inconscient ( ocupa la major part de la nostre psique). Entre el conscient i l’inconscient hi ha el preconscient, es produeix un cert traspàs d’informació, però mai de manera clara ni directe. També veiem com si hi ha algun element inconscient que afecte el conscient, si arriba a ser possible de fer un traspàs d’informació al conscient, que a través del procés de prendre consciència d’allò que em passa, podré eliminar els símptomes. Es produeix una CATARSI, vivència d’una emoció oculta en l’inconscient. Però tot això no es pot demostrar. La psicoanàlisi basa aquesta idea en la teràpia psicoanalítica. En  Freud comença amb l’associació d’idees, on el terapeuta interpreta allò que diu el pacient. També fan servir una altre tècnica anomenada interpretació dels somnis. Per exemple, en Carl Jung, feia associació de paraules, això és una altre tècnica psicoanalítica. Melanie Klein era una psicoanalítica que bàsicament només va treballar amb nens, ella és la creadora de la teràpia del joc. Ens diu que els nens quan juguen i fins i tot parla’n en veu alta ens poden arribar a explicar o podem veure el que els i passa. Un llibre interessant que parla sobre aquest tema és La psicoanàlisi en els contes de fades.

2)    El concepte de Libido, sovint interpretat com energia de tipus sexual, però Freud parlava d’energia vital. Una bona part de població si que deia que era de tipus sexual, però la gent d’aquella època no hi estava a favor,el tema sexual era força tabú, altres actors també i van estar en desacord.

3)    La primera teoria la desenvolupa a partir d’una altre teoria on en Freud intenta explicar les diverses entitats de les persones.

Una primera part innata que és la ID( té a veure amb la satisfacció de  desitjos i es basa en el principi de plaer, és el que som les persones). Els dos primers anys d’edat només tenim la ID, a partir dels dos anys i fruit de la interpretació amb la realitat apareix L’EGO (és quan el nen se n’adona que no sempre en el moment pot tenir allò que vol, la realitat imposa restriccions, l’ego opera a partir del principi de realitat). ID més EGO s’hauran de posar d’acord, establir una dinàmica interna que s’acaba completant amb una tercera entitat als tres anys aproximadament, el SUPERJO (el nen ja té en conte l’altre gent, té consciència, empatia), segons en Freud a partir d’aquesta entintat es conclou la creació d’entitats que han d’estar en dinàmica constant i que al final donaran lloc a una manera concreta d’actuar enfront situacions de la vida. Si en el procés de creació de les tres entitats hi ha algun problema i poden haver conseqüències.

4)    Desenvolupament de l’energia sexual com una font de plaer. Etapes de desenvolupament psico sexual, que si les desenvolupem correctament tindrem una vida sexual plena, sinó, també ens podrem trobar amb conseqüències al llarg de la vida. Les etapes són: oral, anal, fàl·lica, fase de latència i genital.

( En la psicoanàlisi trobem molts actors, però si que en Freud és el descobridor dels inicis.)

5)    Teoria de mecanismes de defensa; dispositius interns que desenvolupen l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Quan no estem preparats per acceptar una realitat, per preservar l’equilibri, creem mecanismes de defensa.

Anna Freud, psicoanalítica i creadora dels llistats de mecanismes de defensa:

-Repressió: no sabem que existeix, reprimim coses inconscientment ja que si fóssim conscients produirien desequilibri.

-Negació: negar que allò ens ha passat mai,neguem el que no som capaços d’afrontar.

-Projecció: projectem allò que ens passa en els demés.

-Racionalització: donem explicacions inventades a coses que ens passen.

-Intelectualització: intentem donar explicacions racionals als sentiments.

-Formació reactiva: ens comportem d’una manera oposada a la manera que actuaríem normalment.

-Regressió: retrocedim a comportaments d’etapes anteriors per sentir-nos reconfortats.

-Desplaçament: allò que sentim en una situació i en unes persones ho desplacem en altres situacions i en altres persones.

-Sublimació: tècnica d’inteligència emocional, donar una sortida constructiva (benefici propi i per als altres) a determinades emocions.

PRÀCTICA.

En aquesta pràctica es tracta de fer servir la sublimació, és a dir, buscar sortides constructives als set pecats capitals en determinades situacions en que tenim aquestes emocions.

Hem de trobar una sortida constructiva i una sortida destructiva. Aquesta pràctica és realitzada amb la Marta Aregay i l’Alba Canyes.

( C= constructiva, D= destructiva)

IRA:una persona surt de casa per anar a la feina i quan va a buscar el cotxe veu que li han xafat.

C- amb tota la ira que tens a sobre sen va a treballar i quan arriba es posa arreglar el cotxe.

D- amb tota la ira xafa el cotxe que té al darrera aparcat.

LUXÚRIA: una noia va al cinema i veu una escena pujadeta de to i li venen ganes de mantenir relacions sexuals.

C- espera arribar a casa amb el seu home i desfruitar amb ell per enfortir la relació.

D- se’n va amb el xicot de l’amiga al servei perquè no pot esperar.

GULA: t’agrada molt la xocolata però saps que no et va bé menjar-ne gaire.

C- et fracciones les dosis que pots menjar a la setmana i les esperes amb il·lusió.

D- cada vegada que passes per una pastisseria compres xocolata i te la menges abans d’arribar a casa.

PERESA:

C- després d’una llarga marató arribes a casa un diumenge i dorms 12 hores seguides.

D- et sona el despertador a les 7 del matí com cada dia per anar a treballar i no et despertar, arribant tard com sempre.

SUPÈRBIA:

C- saps molt d’anglès, una companya no en sap gaire, per al pròxim examen l’ajudes a estudiar.

D- saps molt d’anglès però no ajudes a ningú perquè t’agrada ser el millor.

ENVEJA:hi ha una companya que treu molt bones notes.

C- intentes estudiar i imitar a la companya per treure més bones notes.

D- la setmana abans de l’examen la distreus i intentar que no estudií per a que tregui menys nota que tu.

AVARÍCIA:

C- estalvies per a poder a l’estiu amb la teva dona fer un viatge fantàstic.

D- només vols estalviar i per tant no pagues les mensualitats del l’escola del teus fills.

REFLEXIONS

Amb aquesta pràctica podem veure el potencial de les nostres emocions, emocions que normalment sense saber-ho tenim cada dia davant de determinades situacions, i algunes les dominem millor que les altres, penso que és molt important la pràctica que hem realitzar per a saber davant de situacions on podem trobar aquestes emocions, saber treure’n la part positiva, saber canalitzar allò que sentim per a extreure’n alguna cosa beneficiosa.

Llavors, el sentiment també serà millor i ens sentirem a la vegada més realitzats i capaços, cada cop més, d’afrontar problemes a la vida.

Amb aquestes energies veiem com podem fer coses fantàstiques i també horribles, dependrà de cada persona escollir allò que vol fer, però per a poder escollir crec que es necessari que es conegui que hi pot haver la part fantàstica, que moltes vegades desconeixem o no veiem possible. A partir d’aquí, també serà la nostre feina ensenyar això als nostres pacients i a qui ho necessiti, perquè tot i no semblar molt important, jo penso que és un privilegi que estudiem i tractem aquests temes per a fer front al dia a dia.

Sembla impossible que d’aquests pecats, que son els set coneguts pecats capitals, extraiem la part positiva, però em pogut veure com es possible.

I reflexionant sobre això, penso que ja no només amb els set pecats capitals i en situacions on veiem aquestes emocions, sinó que també en molts problemes que hi ha a la vida i que costa de superar, els problemes i seran igual, i els haurem de superar igual, perquè no intentar-ho fer de la manera més positiva possible? Perquè no aprendre a superar les dificultats amb la millor força i esperança possible?

Segurament, els problemes ens els trobarem sempre al llarg de la vida, i aquestes emocions com la ira i la enveja, també i seguiran sent, però el poder superar aquestes situacions de la millor manera possible i de les pitjors emocions extreure’n actuacions constructives ens faran créixer com a persona i ser més capaços de superar altres situacions inesperades, i per suposat, ajudar a tenir aquesta mateixa visió a altres persones.

Pràctica número 3: Les distorsions cognitives.

DISTORICIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ

Una distorsió cognitiva en les teràpies cognitives conductuals, com  la  TC i la TREC, és una forma d’error en el processament de la informació. Les distorsions cognitives tenen un paper predominants en la psicopatologia al produir la pertorbació emocional. La primera enumeració va ser creada per Albert Ellis i va ser ampliada per Aaron T.Beck, tot i que anteriorment altres autors i autores com Karen Homey havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara denominem distorsions cognitives.

En el model de A-B-C ( Acontecimiento-Belief-Consecuencia emocional) de Ellis, les distorsions cognitives serien les que determinen las creences mal adaptatives que produirien la pertorbació. S’ha relacionat aquestes distorsions amb les fal·làcies lògiques, en tot cas, son un error en el procés de la informació, i per tant, es vincula a la racionalitat i a alteracions del pensament crític. Aprendre ( i ensenyar) a refutar aquestes distorsions i els seus conseqüents pensaments negatius, es coneix com a reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobridores que realitza el pacient sobre si mateix, del mon i del futur, el porten a desarrollar possibles fòbies, depressions, problemes d’autoestima, obsesivitat, etc.

Un terapeuta cognitiu mostra al pacient que la seva percepció del mon en un determinat moment és només una de les possibles formes de percebre aquell mateix mon, i certament no la més positiva. Llavors, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de plantejar-se davant de la situació que li resulta problemàtica en el mon real. El terapeuta ajuda al pacient a aprendre a qüestionar-se aquestes models del món del pacient i li ajuda a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model, i així el pacient veu que no es que no existissin solucions, sinó que ell no les havia vist.

LA TEORIA DE LA INDEFENESIÓ APRESA

La Indefensió apresa , o adquirida, és una condició psicològica en la qual un subjecte aprèn a creure que està indefens, que no té cap control sobre la situació en la qual es troba i que qualsevol cosa que faci és inútil. Com a resultat, l'animal roman passiu enfront d'una situació no agradable o nociva, fins i tot quan disposa de la possibilitat real de canviar aquestes circumstàncies.
La Indefensió apresa va ser postulada pel psicòleg Martin Seligman. Seligman exposava a dos gossos, tancats en sengles gàbies, a descàrregues elèctriques ocasionals. Un dels animals tenia la possibilitat d'accionar una palanca amb el musell per detenir aquesta descàrrega, mentre l'altre animal no tenia mitjans per fer-ho. El temps de la descàrrega era igual per a tots dos, ja que la rebien en el mateix moment, i quan el primer gos tallava l'electricitat, l'altre també deixava de rebre-la. En qualsevol cas, l'efecte psicològic en tots dos animals era molt diferent; mentre el primer mostrava un comportament i un ànim normal, l'altre romania quiet, llastimós i espantat, amb el que la importància de la sensació de control en l'estat d'ànim semblava demostrada. Fins i tot quan la situació canviava per al segon animal, i ja sí podia controlar les descàrregues, era incapaç d'adonar-se i seguia rebent descàrregues sense intentar gens per evitar-ho.
La teoria de la indefensió apresa ha estat utilitzada per explicar el mecanisme de la depressió. Quan estem deprimits -dirien els defensors d'aquesta relació, percebem que la nostra situació vital és dolorosa, i no distingim cap solució ni cap possible via de fuita al nostre abast; ens sentim malament i no podem fer gens per canviar-ho.

LA PSICOLOGIA POSITIVA

Una de les darreres aportacions al concepte de la felicitat ha estat el de l'anomenada psicologia positiva. La felicitat suma emocions positives i activitats positives (ja que es produeix una identificació entre el sentiment de felicitat i el fet que la causa)

Les emocions positives estan lligades al passat (satisfacció, orgull...), al present (plaer, absorció...) i al futur (esperança, optimisme, confiança...). Poden estar lligades al cos, a la ment o a la societat (segons la clàssica piràmide de necessitats d'Abraham Maslow).

Mihály Csíkszentmihályi : ha destacat per el seu treball sobre la felicitat, la creativitat, el benestar subjectiu i la diversió, però és més famós per la seva creació de la idea de flux i per el treball que ha realitzat durant molt temps sobre aquest tema.

PRÀCTICA

Tipus de distorsions cognitives:

1)    Generalització excessiva

2)    Abstracció selectiva

3)    Polarització o pensament del tot o res

4)    Desqualificació d’allò positiu

5)    Lectura del pensament

6)    Endevinar el futur

7)    Magnificació i minimització

8)    Raonament emocional

9)    Etiquetar erròniament

10) Auto inculpació

11) Personalització

12) Imperatiu categòric.

La pràctica la vàrem realitzar conjuntament a la classe amb la Laia Fauria i en Miquel Bosch. Aquesta, consistia en trobar dos exemples de possibles distorsions cognitives de cada classificació.

1.    -Tots els polítics són uns farsants. Els estudiants d’informàtica són molt diferents a altres estudiants.

2.    No tornaré mai més a aquell restaurant perquè tenen un quadre molt lleig. Nota de l’examen 9; l’examen m’ha anat molt malament perquè una pregunta no l’he fet bé.

3.    Sempre tinc mala sort. Ningú, mai, podrà suplir el lloc de la meva ex dona,mai més seré feliç amb cap altre dona.

4.    He fet 30 punts a basquet, els he fet perquè l’altre equip és molt dolent. Una noia m’ha somrigut a una discoteca, ho ha fet perquè m’ha confós amb una altre persona.

5.    Segur que pensa que no sóc prou atrevit. A tu el que et passa és que tens por a enfrontar-te a la teva mare.

6.    Em compro un cotxe nou perquè segur que trobo una feina nova. No surto al carrer perquè em passarà alguna desgràcia.

7.    He aprovat un examen, segur que els aprovo tots. Se m’ha mort un fill, però encara en tinc tres més.

8.    M’ha semblat una estúpida, per tant l’evitaré. Avui estic trista, per tant no vull veure a ningú.

9.    Ha plorat quan l’han deixat a la guarderia, és una malcriada. El meu xicot avui no m’ha trucat, passa de tot.

10.  Si jo hagués conduit el cotxe, no haguéssim tingut l’accident. Si no hagués apagat el mòbil, hagués pogut estar al seu costat quan més em necessitava.

11.  Com que jugàvem de petits a bàsquet, ell ha arribat a ser una gran estrella en l’esport. Com que no he anat a la discoteca, estava buida.

12.  Tinc l’obligació de quedar amb el meu xicot a les set cada dia. No puc veure més de dos copetes en una nit.

REFLEXIONS

Darrera de pensaments negatius, existeixen uns pensaments que els provoquen, penso que aquest fet es real i que molts dels punts que hem tractat, ens passen dia a dia i moltes vegades sense saber-ho. Per tant crec que és important conèixer-los per a saber quan aquests pensaments ens poden provocar distorsions cognitives. Aquests pensaments oculten, ignores o disfressen la realitat i faran estèrils tots els nostres esforços per a aconseguir el que ens proposem.Algunes distorsions resulten força similars a altres i es que es mostren relacionades en la ment de la persona que intenta donar-li un sentit al mon que la rodeja.

Si que cal esmentar, que no totes les patologies mentals van lligades o van darrera d’aquests pensaments, o són els causants, però si que estic segura que darrera d’alguns fets o situacions i són presents, i ens poden arribar a fer molt mal o ajudar a caure en situacions desagradables i fins i tot enfermetats mentals. Així doncs, penso que com a una informació més a tenir en compte a l’hora de treballar amb persones i per a nosaltres mateixos, és important i ens pot ajudar tant professionalment per arribar a millors diagnòstics o entendre més a les persones amb les quals tractarem, com personalment per a saber el que ens passa, allò que pensem de tant en tant que probablement no es el correcte, i poder millorar o si més no superar algunes situacions complicades a la vida, ja que segurament al llegir-ho crec que és important que pensem amb les que més ens identifiquem, que tenim tendència a fer nosaltres mateixos davant d’algunes situacions, i així poder-ho millorar.

Com tots els temes tractats a classe fins ara, concloc dient que em sembla un tema interessant d’aprofundir i de tractar, que el saber mai és dolent, i que conforme tractem maneres de tractar, d’ajudar, d’entendre i de valorar a les persones, serem més capaços de tenir o de crear una pròpia manera de fer front a la nostre professió i vida quotidiana.

Adjuntu un linck que resumeix una mica el tema tractat fins ara, i que personalment trobo interessant.

http://www.youtube.com/watch?v=CC-EOz0rB5o