DISTORICIONS COGNITIVES
INTRODUCCIÓ
Una distorsió cognitiva en les teràpies cognitives conductuals, com la TC i la TREC, és una forma d’error en el processament de la informació. Les distorsions cognitives tenen un paper predominants en la psicopatologia al produir la pertorbació emocional. La primera enumeració va ser creada per Albert Ellis i va ser ampliada per Aaron T.Beck, tot i que anteriorment altres autors i autores com Karen Homey havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara denominem distorsions cognitives.
En el model de A-B-C ( Acontecimiento-Belief-Consecuencia emocional) de Ellis, les distorsions cognitives serien les que determinen las creences mal adaptatives que produirien la pertorbació. S’ha relacionat aquestes distorsions amb les fal·làcies lògiques, en tot cas, son un error en el procés de la informació, i per tant, es vincula a la racionalitat i a alteracions del pensament crític. Aprendre ( i ensenyar) a refutar aquestes distorsions i els seus conseqüents pensaments negatius, es coneix com a reestructuració cognitiva.
Aquestes percepcions empobridores que realitza el pacient sobre si mateix, del mon i del futur, el porten a desarrollar possibles fòbies, depressions, problemes d’autoestima, obsesivitat, etc.
Un terapeuta cognitiu mostra al pacient que la seva percepció del mon en un determinat moment és només una de les possibles formes de percebre aquell mateix mon, i certament no la més positiva. Llavors, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de plantejar-se davant de la situació que li resulta problemàtica en el mon real. El terapeuta ajuda al pacient a aprendre a qüestionar-se aquestes models del món del pacient i li ajuda a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model, i així el pacient veu que no es que no existissin solucions, sinó que ell no les havia vist.
LA TEORIA DE LA INDEFENESIÓ APRESA
La Indefensió apresa , o adquirida, és una condició psicològica en la qual un subjecte aprèn a creure que està indefens, que no té cap control sobre la situació en la qual es troba i que qualsevol cosa que faci és inútil. Com a resultat, l'animal roman passiu enfront d'una situació no agradable o nociva, fins i tot quan disposa de la possibilitat real de canviar aquestes circumstàncies. La Indefensió apresa va ser postulada pel psicòleg Martin Seligman. Seligman exposava a dos gossos, tancats en sengles gàbies, a descàrregues elèctriques ocasionals. Un dels animals tenia la possibilitat d'accionar una palanca amb el musell per detenir aquesta descàrrega, mentre l'altre animal no tenia mitjans per fer-ho. El temps de la descàrrega era igual per a tots dos, ja que la rebien en el mateix moment, i quan el primer gos tallava l'electricitat, l'altre també deixava de rebre-la. En qualsevol cas, l'efecte psicològic en tots dos animals era molt diferent; mentre el primer mostrava un comportament i un ànim normal, l'altre romania quiet, llastimós i espantat, amb el que la importància de la sensació de control en l'estat d'ànim semblava demostrada. Fins i tot quan la situació canviava per al segon animal, i ja sí podia controlar les descàrregues, era incapaç d'adonar-se i seguia rebent descàrregues sense intentar gens per evitar-ho.
La teoria de la indefensió apresa ha estat utilitzada per explicar el mecanisme de la depressió. Quan estem deprimits -dirien els defensors d'aquesta relació, percebem que la nostra situació vital és dolorosa, i no distingim cap solució ni cap possible via de fuita al nostre abast; ens sentim malament i no podem fer gens per canviar-ho.
LA PSICOLOGIA POSITIVA
Una de les darreres aportacions al concepte de la felicitat ha estat el de l'anomenada psicologia positiva. La felicitat suma emocions positives i activitats positives (ja que es produeix una identificació entre el sentiment de felicitat i el fet que la causa)
Les emocions positives estan lligades al passat (satisfacció, orgull...), al present (plaer, absorció...) i al futur (esperança, optimisme, confiança...). Poden estar lligades al cos, a la ment o a la societat (segons la clàssica piràmide de necessitats d'Abraham Maslow).
Mihály Csíkszentmihályi : ha destacat per el seu treball sobre la felicitat, la creativitat, el benestar subjectiu i la diversió, però és més famós per la seva creació de la idea de flux i per el treball que ha realitzat durant molt temps sobre aquest tema.
PRÀCTICA
Tipus de distorsions cognitives:
1) Generalització excessiva
2) Abstracció selectiva
3) Polarització o pensament del tot o res
4) Desqualificació d’allò positiu
5) Lectura del pensament
6) Endevinar el futur
7) Magnificació i minimització
8) Raonament emocional
9) Etiquetar erròniament
10) Auto inculpació
11) Personalització
12) Imperatiu categòric.
La pràctica la vàrem realitzar conjuntament a la classe amb la Laia Fauria i en Miquel Bosch. Aquesta, consistia en trobar dos exemples de possibles distorsions cognitives de cada classificació.
1. -Tots els polítics són uns farsants. Els estudiants d’informàtica són molt diferents a altres estudiants.
2. No tornaré mai més a aquell restaurant perquè tenen un quadre molt lleig. Nota de l’examen 9; l’examen m’ha anat molt malament perquè una pregunta no l’he fet bé.
3. Sempre tinc mala sort. Ningú, mai, podrà suplir el lloc de la meva ex dona,mai més seré feliç amb cap altre dona.
4. He fet 30 punts a basquet, els he fet perquè l’altre equip és molt dolent. Una noia m’ha somrigut a una discoteca, ho ha fet perquè m’ha confós amb una altre persona.
5. Segur que pensa que no sóc prou atrevit. A tu el que et passa és que tens por a enfrontar-te a la teva mare.
6. Em compro un cotxe nou perquè segur que trobo una feina nova. No surto al carrer perquè em passarà alguna desgràcia.
7. He aprovat un examen, segur que els aprovo tots. Se m’ha mort un fill, però encara en tinc tres més.
8. M’ha semblat una estúpida, per tant l’evitaré. Avui estic trista, per tant no vull veure a ningú.
9. Ha plorat quan l’han deixat a la guarderia, és una malcriada. El meu xicot avui no m’ha trucat, passa de tot.
10. Si jo hagués conduit el cotxe, no haguéssim tingut l’accident. Si no hagués apagat el mòbil, hagués pogut estar al seu costat quan més em necessitava.
11. Com que jugàvem de petits a bàsquet, ell ha arribat a ser una gran estrella en l’esport. Com que no he anat a la discoteca, estava buida.
12. Tinc l’obligació de quedar amb el meu xicot a les set cada dia. No puc veure més de dos copetes en una nit.
REFLEXIONS
Darrera de pensaments negatius, existeixen uns pensaments que els provoquen, penso que aquest fet es real i que molts dels punts que hem tractat, ens passen dia a dia i moltes vegades sense saber-ho. Per tant crec que és important conèixer-los per a saber quan aquests pensaments ens poden provocar distorsions cognitives. Aquests pensaments oculten, ignores o disfressen la realitat i faran estèrils tots els nostres esforços per a aconseguir el que ens proposem.Algunes distorsions resulten força similars a altres i es que es mostren relacionades en la ment de la persona que intenta donar-li un sentit al mon que la rodeja.
Si que cal esmentar, que no totes les patologies mentals van lligades o van darrera d’aquests pensaments, o són els causants, però si que estic segura que darrera d’alguns fets o situacions i són presents, i ens poden arribar a fer molt mal o ajudar a caure en situacions desagradables i fins i tot enfermetats mentals. Així doncs, penso que com a una informació més a tenir en compte a l’hora de treballar amb persones i per a nosaltres mateixos, és important i ens pot ajudar tant professionalment per arribar a millors diagnòstics o entendre més a les persones amb les quals tractarem, com personalment per a saber el que ens passa, allò que pensem de tant en tant que probablement no es el correcte, i poder millorar o si més no superar algunes situacions complicades a la vida, ja que segurament al llegir-ho crec que és important que pensem amb les que més ens identifiquem, que tenim tendència a fer nosaltres mateixos davant d’algunes situacions, i així poder-ho millorar.
Com tots els temes tractats a classe fins ara, concloc dient que em sembla un tema interessant d’aprofundir i de tractar, que el saber mai és dolent, i que conforme tractem maneres de tractar, d’ajudar, d’entendre i de valorar a les persones, serem més capaços de tenir o de crear una pròpia manera de fer front a la nostre professió i vida quotidiana.
Adjuntu un linck que resumeix una mica el tema tractat fins ara, i que personalment trobo interessant.
Bona feina, Marta!
ResponderEliminar