Pràctica número 4: Els mecanismes de defensa

INTRODUCCIÓ

La psicoanàlisi, són un conjunt de teories no científiques que en Freud intenta anar encaixant. Són teories explicatives del comportament humà patològic en base a dinàmiques internes, que dona com a resultat una manera d’actuar concreta, les psicodinàmiques.

Per situar a en Freud temporalment fem un pas endarrere, al s.XIX, Freud era metge i estudiava el sistema nerviós fins que es troba amb la histèria, que era un fenomen inexplicable, un any físic sense una causa física. Freud entre d’altres ho qüestionava, ell tracta aquestes persones en estat d’hipnosis i comprova com deixen de manifestar els símptomes histèrics.

Llavors, en Freud planteja:

1)    Que en les persones existeixen dos parts, la part conscient, i la part inconscient ( ocupa la major part de la nostre psique). Entre el conscient i l’inconscient hi ha el preconscient, es produeix un cert traspàs d’informació, però mai de manera clara ni directe. També veiem com si hi ha algun element inconscient que afecte el conscient, si arriba a ser possible de fer un traspàs d’informació al conscient, que a través del procés de prendre consciència d’allò que em passa, podré eliminar els símptomes. Es produeix una CATARSI, vivència d’una emoció oculta en l’inconscient. Però tot això no es pot demostrar. La psicoanàlisi basa aquesta idea en la teràpia psicoanalítica. En  Freud comença amb l’associació d’idees, on el terapeuta interpreta allò que diu el pacient. També fan servir una altre tècnica anomenada interpretació dels somnis. Per exemple, en Carl Jung, feia associació de paraules, això és una altre tècnica psicoanalítica. Melanie Klein era una psicoanalítica que bàsicament només va treballar amb nens, ella és la creadora de la teràpia del joc. Ens diu que els nens quan juguen i fins i tot parla’n en veu alta ens poden arribar a explicar o podem veure el que els i passa. Un llibre interessant que parla sobre aquest tema és La psicoanàlisi en els contes de fades.

2)    El concepte de Libido, sovint interpretat com energia de tipus sexual, però Freud parlava d’energia vital. Una bona part de població si que deia que era de tipus sexual, però la gent d’aquella època no hi estava a favor,el tema sexual era força tabú, altres actors també i van estar en desacord.

3)    La primera teoria la desenvolupa a partir d’una altre teoria on en Freud intenta explicar les diverses entitats de les persones.

Una primera part innata que és la ID( té a veure amb la satisfacció de  desitjos i es basa en el principi de plaer, és el que som les persones). Els dos primers anys d’edat només tenim la ID, a partir dels dos anys i fruit de la interpretació amb la realitat apareix L’EGO (és quan el nen se n’adona que no sempre en el moment pot tenir allò que vol, la realitat imposa restriccions, l’ego opera a partir del principi de realitat). ID més EGO s’hauran de posar d’acord, establir una dinàmica interna que s’acaba completant amb una tercera entitat als tres anys aproximadament, el SUPERJO (el nen ja té en conte l’altre gent, té consciència, empatia), segons en Freud a partir d’aquesta entintat es conclou la creació d’entitats que han d’estar en dinàmica constant i que al final donaran lloc a una manera concreta d’actuar enfront situacions de la vida. Si en el procés de creació de les tres entitats hi ha algun problema i poden haver conseqüències.

4)    Desenvolupament de l’energia sexual com una font de plaer. Etapes de desenvolupament psico sexual, que si les desenvolupem correctament tindrem una vida sexual plena, sinó, també ens podrem trobar amb conseqüències al llarg de la vida. Les etapes són: oral, anal, fàl·lica, fase de latència i genital.

( En la psicoanàlisi trobem molts actors, però si que en Freud és el descobridor dels inicis.)

5)    Teoria de mecanismes de defensa; dispositius interns que desenvolupen l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Quan no estem preparats per acceptar una realitat, per preservar l’equilibri, creem mecanismes de defensa.

Anna Freud, psicoanalítica i creadora dels llistats de mecanismes de defensa:

-Repressió: no sabem que existeix, reprimim coses inconscientment ja que si fóssim conscients produirien desequilibri.

-Negació: negar que allò ens ha passat mai,neguem el que no som capaços d’afrontar.

-Projecció: projectem allò que ens passa en els demés.

-Racionalització: donem explicacions inventades a coses que ens passen.

-Intelectualització: intentem donar explicacions racionals als sentiments.

-Formació reactiva: ens comportem d’una manera oposada a la manera que actuaríem normalment.

-Regressió: retrocedim a comportaments d’etapes anteriors per sentir-nos reconfortats.

-Desplaçament: allò que sentim en una situació i en unes persones ho desplacem en altres situacions i en altres persones.

-Sublimació: tècnica d’inteligència emocional, donar una sortida constructiva (benefici propi i per als altres) a determinades emocions.

PRÀCTICA.

En aquesta pràctica es tracta de fer servir la sublimació, és a dir, buscar sortides constructives als set pecats capitals en determinades situacions en que tenim aquestes emocions.

Hem de trobar una sortida constructiva i una sortida destructiva. Aquesta pràctica és realitzada amb la Marta Aregay i l’Alba Canyes.

( C= constructiva, D= destructiva)

IRA:una persona surt de casa per anar a la feina i quan va a buscar el cotxe veu que li han xafat.

C- amb tota la ira que tens a sobre sen va a treballar i quan arriba es posa arreglar el cotxe.

D- amb tota la ira xafa el cotxe que té al darrera aparcat.

LUXÚRIA: una noia va al cinema i veu una escena pujadeta de to i li venen ganes de mantenir relacions sexuals.

C- espera arribar a casa amb el seu home i desfruitar amb ell per enfortir la relació.

D- se’n va amb el xicot de l’amiga al servei perquè no pot esperar.

GULA: t’agrada molt la xocolata però saps que no et va bé menjar-ne gaire.

C- et fracciones les dosis que pots menjar a la setmana i les esperes amb il·lusió.

D- cada vegada que passes per una pastisseria compres xocolata i te la menges abans d’arribar a casa.

PERESA:

C- després d’una llarga marató arribes a casa un diumenge i dorms 12 hores seguides.

D- et sona el despertador a les 7 del matí com cada dia per anar a treballar i no et despertar, arribant tard com sempre.

SUPÈRBIA:

C- saps molt d’anglès, una companya no en sap gaire, per al pròxim examen l’ajudes a estudiar.

D- saps molt d’anglès però no ajudes a ningú perquè t’agrada ser el millor.

ENVEJA:hi ha una companya que treu molt bones notes.

C- intentes estudiar i imitar a la companya per treure més bones notes.

D- la setmana abans de l’examen la distreus i intentar que no estudií per a que tregui menys nota que tu.

AVARÍCIA:

C- estalvies per a poder a l’estiu amb la teva dona fer un viatge fantàstic.

D- només vols estalviar i per tant no pagues les mensualitats del l’escola del teus fills.

REFLEXIONS

Amb aquesta pràctica podem veure el potencial de les nostres emocions, emocions que normalment sense saber-ho tenim cada dia davant de determinades situacions, i algunes les dominem millor que les altres, penso que és molt important la pràctica que hem realitzar per a saber davant de situacions on podem trobar aquestes emocions, saber treure’n la part positiva, saber canalitzar allò que sentim per a extreure’n alguna cosa beneficiosa.

Llavors, el sentiment també serà millor i ens sentirem a la vegada més realitzats i capaços, cada cop més, d’afrontar problemes a la vida.

Amb aquestes energies veiem com podem fer coses fantàstiques i també horribles, dependrà de cada persona escollir allò que vol fer, però per a poder escollir crec que es necessari que es conegui que hi pot haver la part fantàstica, que moltes vegades desconeixem o no veiem possible. A partir d’aquí, també serà la nostre feina ensenyar això als nostres pacients i a qui ho necessiti, perquè tot i no semblar molt important, jo penso que és un privilegi que estudiem i tractem aquests temes per a fer front al dia a dia.

Sembla impossible que d’aquests pecats, que son els set coneguts pecats capitals, extraiem la part positiva, però em pogut veure com es possible.

I reflexionant sobre això, penso que ja no només amb els set pecats capitals i en situacions on veiem aquestes emocions, sinó que també en molts problemes que hi ha a la vida i que costa de superar, els problemes i seran igual, i els haurem de superar igual, perquè no intentar-ho fer de la manera més positiva possible? Perquè no aprendre a superar les dificultats amb la millor força i esperança possible?

Segurament, els problemes ens els trobarem sempre al llarg de la vida, i aquestes emocions com la ira i la enveja, també i seguiran sent, però el poder superar aquestes situacions de la millor manera possible i de les pitjors emocions extreure’n actuacions constructives ens faran créixer com a persona i ser més capaços de superar altres situacions inesperades, i per suposat, ajudar a tenir aquesta mateixa visió a altres persones.