Pràctica número 6: Les necessitats humanes.

INTRODUCCIÓ


En aquesta pràctica comencem a tractar una nova psicologia, la psicologia humanista.

La perspectiva humanista comença a desenvolupar-se en 1960 com el moviment cognitiu. Actualment als Estats Units d'Amèrica del Nord es coneix com la tercera força en Psicologia, després del Psicoanàlisi i el Conductisme.
L'humanisme sorgeix en oposició a l’auge de les teories sociològiques que defineixen l'home com un producte del seu ambient.
Les idees que es destaquen són:

1) La importància que se li assigna a l'individu, a la llibertat personal, al lliure albir, a la creativitat individual i l'espontaneïtat.

2) Es fa èmfasi en l'experiència conscient.

3) Es posa èmfasi en tot allò relacionat amb la naturalesa humana.

Les arrels del moviment humanista van ser William James, la Teoria de la Gestalt, Adler, Jung, Horney, Ericsson i Allport.
També sorgeix a partir de conceptes de la Fenomenologia, precursora de la Gestalt, els principals representants van ser Husserl, Muller, Stumpf, i que estudia el fenomen o experiència immediata tal com es produeix independentment del passat.
L'Humanisme forma part d'una perspectiva fenomenològica més àmplia. Considera el Conductisme molt limitat per reduir l'ésser humà a la condició d'una màquina programable.
L'Humanisme també s'oposa als quals considera aspectes deterministes i degradants de la Psicoanàlisi Freudiana, criticant la insistència de Freud a explicar la psique normal a partir de la patologia i posar èmfasi en tots els aspectes negatius de la naturalesa humana, com el patiment, la gelosia, l'odi, la por i l'egoisme.

En canvi, els humanistes volen destacar la salut mental i tots els atributs positius de la vida, com la felicitat, la satisfacció, l'èxtasi, l'amabilitat, la generositat, l'afecte, etc.
Maslow i Rogers compartien aquesta visió.
Maslow (1908-1970) va ser el pare espiritual de la Psicologia Humanista.
El resultat de les seves investigacions va donar origen a la teoria de l'autorealització.

La motivació innata en tot ésser humà és realitzar el seu potencial usant les seves aptituds i capacitats, aconseguint així una sensació de plenitud, aquesta autorealització l'anomena experiència cimera.


Per assolir l'autorealització personal, hem de satisfer les necessitats en el següent ordre jeràrquic:
DIFERENTS NECESSITATS

Necessitats Fisiològiques.
A) Origen somàtic: l'adjectiu 'fisiològiques' va al fet que aquestes necessitats tenen un origen corporal, i en aquest sentit es diferencien de la resta de les necessitats com les de seguretat, d'amor, etc. En alguns casos, com en els clàssics exemples de la fam, la set i el desig sexual, hi ha una base somàtica localitzada específicament en certes parts del cos, cosa que no succeeix en altres casos com la necessitat de descans, de son o les conductes maternals .

B) Independència relativa: les necessitats fisiològiques són relativament independents entre si, així com pel que fa a altres necessitats no fisiològiques i pel que fa al conjunt de l'organisme. Amb això, és probable que Maslow hagi volgut dir que la fam, la set i el desig sexual, per exemple, es satisfan independentment perquè saciant la set no es deixa d'estar famolenc ni sexualment insatisfet, encara que pot fer a aquestes necessitats momentàniament més suportables .

C) Potència: Si una persona no té aliment, seguretat, amor i estima, probablement sentirà amb major força l'absència de l'aliment abans que una altra cosa, i per tant intentarà satisfer en primer lloc la necessitat fisiològica. Les necessitats fisiològiques són, per tant, les més potents.

Necessitats de Seguretat
Quan es satisfan raonablement les necessitats fisiològiques, llavors s'activen aquestes necessitats.
Per la seva naturalesa l'home desitja estar, en la mesura del possible, protegit contra el perill o la privació, cobert dels problemes futurs; requereix sentir seguretat en el futur, estar lliure de perills i viure en un ambient agradable, en manteniment de l' ordre per a ell i per a la seva família.

També es troben dins d'aquesta categoria, les necessitats de: estabilitat, absència de por, absència d'ansietat, por al desconegut, por al caos o la confusió, a perdre el control de les seves vides de ser vulnerables o febles a circumstàncies, noves , actuals o per venir, entre altres. L'aspecte de la seguretat és particularment important per als nens. Com que no posseeix una gran dosi de control sobre els seus voltants, el nen és víctima, sovint, de situacions que li produeixen por. Maslow creia que als nens se'ls hauria d’educar en un medi ambient que sigui protector, que els doni confiança i que aquest fermament sigui estructurat. Se’ls hauria de protegir contra experiències doloroses fins que hagin adquirit les facultats suficients per fer front a la tensió. Els sentiments d'inseguretat de la infància es poden transportar a l'edat adulta.

Necessitats Socials.
També trucades d'amor, pertinença o afecte, estan relacionades amb les relacions interpersonals o d'interacció social, continuen després que es satisfan les necessitats fisiològiques i de seguretat, les necessitats socials es converteixen en els motivadors actius de la conducta, les quals són; tenir bones relacions amb els amics i els seus semblants, tenir una parella, rebre i lliurar afecte, pertànyer i ser acceptat dins d'un grup social, les necessitats de tenir un bon ambient familiar, és a dir una llar, viure en un bon veïnat i compartir amb els veïns, participar en activitats grupals, etc.

Necessitats de Estima
També conegudes com les necessitats de l'ego o de reconeixement. Inclouen la preocupació de la persona per assolir el mestratge, la competència, i l'estatus. Maslow agrupa aquestes necessitats en dues classes: les que es refereixen a l'amor propi, al respecte a si mateix, a l'estimació pròpia i l'autoavaluació, i les que es refereixen als altres, les necessitats de reputació, condició, èxit social, fama , glòria, prestigi, estima de la resta, ser destacat dins d'un grup social, reconeixement pels seus iguals, entre altres que fan que l'home es senti més important per a la societat i amb això pugi la seva pròpia autoestima.

Necessitats d'autorealització
També conegudes com a necessitats d'autosuperació, autoactualització.
Les necessitats d'autorealització són més difícils de descriure perquè són diferents i úniques, i varien a més d'un individu a un altre.
Per Maslow l'autorealització és un ideal al que tot home desitja arribar, es satisfà mitjançant oportunitats per desenvolupar el talent i el seu potencial al màxim, expressar idees i coneixements, créixer i desenvolupar-se com una gran persona, obtenir èxits personals, perquè cada ésser humà es diferenciï dels altres.
Els homes que aconsegueixen l'autorealització òptima, per Maslow es consideren éssers íntegres.

Necessitat de saber i comprendre
Aquestes necessitats d'ordre cognoscitiu no tenen un lloc específic dins de la jerarquia, però tot i això van ser tractades per Maslow. Aquestes necessitats serien derivacions de les necessitats bàsiques, expressant-se en la forma de desig de saber les causes de les coses i de trobar passiu davant el món. Es basa en la necessitat que té l'home per saber i descobrir coses noves i de les que ja l'envolten en el món, així com també explorar el desconegut.
Necessitats estètiques.
Les necessitats estètiques estan relacionades amb el desig de l'ordre i de la bellesa, tant del que l'envolta com de si mateix. Aquestes necessitats estètiques inclouen: necessitat per l'ordre, necessitats per la simetria, la necessitat d'omplir els espais en les situacions mal estructurades, la necessitat d'alleujar la tensió produïda per les situacions inconcluses i la necessitat d'estructurar els fets, necessitat de tenir ambients grats que envoltin als homes, etc.

PIRÀMIDE DE MASLOW

CONCEPTES CLAUS

Self: Es defineix self com un moment de autorealització, és el moment en què ell mateix s'actualitza (self). Se sol passar per aquest procés, amb força freqüència depenent de l'ofici que es realitzi.

Autorealització: Significa viure plena, viscuda, i desinteressadament, amb una concentració i absorció totals. És el moment que es considera que l'ésser humà té la vida més plenament humana. Mirar dins d'un mateix a la recerca de respostes implica assumir responsabilitat. Això és en si mateix un pas cap a l’autorealització . Això, és un procés continu.

Experiència ambre: A això se l'anomena, aquell procés en el qual el subjecte, suprimeix una necessitat bàsica per a la realització en una necessitat menys important, es dóna molt en la societat d'avui en dia, en què les noies a causa de pautes marcades per la societat, suprimeixen l'alimentació per aconseguir un fi més gran, com el d'estar atractiva.

Concepte de motivació: La motivació es pot definir com l'estat o condició que indueix a fer alguna cosa. Implica necessitats que existeixen en l'individu i incentius o objectius que es troben fora d'ell.


Carl Rogers (1902-1987) sosté una similar teoria de la necessitat darrera d'autorealització i destaca un impuls innat cap a aquest propòsit.
La diferència amb Maslow és que al seu procés d'autorealització ho considera constant i continu.

Rogers sosté que la criança i sobretot el paper de la mare és un factor bàsic per aconseguir una personalitat adulta.
La Psicoteràpia de Rogers es centra en la persona, que ell anomena client i no pacient, perquè no és passiu sinó actiu i responsable en el procés de millorar la seva vida, havent de decidir conscientment i racionalment què està malament i què ha de fer al respecte.

El terapeuta és com un confident o conseller que escolta i encoratja en un pla d'igualtat, amb una actitud comprensiva, entenent. A aquesta actitud que ha de tenir el terapeuta l'anomena "trobada".


PRÀCTICA A REALITZAR

La pràctica d’avui, consta en analitzar cada tipus de necessitats i trobar un comportament constructiu, destructiu i fallit per a cada una.

• Comportament destructiu: s’orienta a satisfer unes necessitats de manera que nosaltres hi sortim guanyant i els altres també.
• Comportament destructiu: satisfà la necessitat temporalment però en podem sortir perjudicats.
• Comportaments fallits: no assoleixen satisfer l’objectiu de la necessitat.

La pràctica la vaig realitzar junt amb la Laia Fauria.

REFLEXIÓ


Es cierto que el hombre vive solamente para el pan, cuando no hay pan. Pero ¿qué ocurre con los deseos del hombre cuando hay un montón de pan y cuando tiene la tripa llena crónicamente”.

A.Maslow

Començo la meva reflexió amb una frase que m’agrada molt de Abraham Maslow. És una frase curiosa, però per a mi amb molt significat. Segurament aquestes frases que diuen tant per una persona, per una altre no tenen un gran significat, o tenen significats diferents. El que jo extrec d’aquesta, és que l’home sempre vol i desitja allò que no té i quan arriba a tenir-ho moltes vegades costa de valorar i ho acabem rebutjant.

La majoria de persones som així, ens infravalorem, anhelem tot allò que no és nostra, i encara més quan sabem que probablement mai ho arribarà a ser. Crec que Maslow i Rogers tenen molta raó en les seves teories, sens dubte la psicologia humanista a marcat la nostra psicologia per a sempre. Les descripcions del que pot arribar a ser la felicitat d’un individu són espectaculars, si que és veritat que per a cada persona arribar a la felicitat serà amb diferents aspectes, és a dir no tothom valora amb la mateixa intensitat les coses, però els patrons com les necessitats marcades per en Maslow crec que descriuen totes les necessitats que podem arribar a tenir els humans. També penso que arribar a tenir totes les necessitats controlades i equilibrades és pràcticament impossible, si més no per el que hem dit al principi, sempre voldrem allò que no tenim. El que si que ens pot ajudar donant èmfasi a la psicologia humanista és valorar més els aspectes positius de la vida, ja que els negatius ja vénen sols. Poder si que una manera de descriure’ns podria arribar a ser: màquines programables, tot i que la gran diferència d’aquestes es que tenim el gran poder de la nostra ment, la seva força és espectacular, de nosaltres depèn cap a on volem enfocar aquesta força, i si ho farem correctament, ja que la seva força també pot arribar a ser mol destructiva. Està clar però, que també influiran molt factors externs, l’important és saber controlar els processos interns, si més no, intentar-ho.

Aquesta pràctica, i tornar-me a mirar cada una de les necessitats bàsiques, m’ha ajudat a reflexionar sobre la gran necessitat que tenim de satisfer aquestes necessitats. Bàsicament, m’atreviria a dir que vivim per a poder satisfer-les, lluitem per aconseguir-ho, i en molts casos, no sabem si ho arribarem a tenir o a satisfer mai. Però som així, tota la vida en busca de la felicitat,i moltes vegades que és la felicitat’ Allò que no tenim. El que ens costa més és acceptar que em de ser feliços en el moment en el qual ens trobem, disfrutar de tots aquells detalls que són únics dia a dia, que tot allò que aconseguim ens ajudarà, però la verdadera felicitat només es pot trobar en un mateix. De problemes i dificultats en trobarem al llarg de tota la vida, quan tinguem una necessitat controlada com per exemple la d’afiliació, potser tindrem un desequilibri en la de seguretat, tindrem por i ansietat. Amb això vull dir, que penso que per arribar al màxim benestar, cal tenir mol clar allò que som, conèixer-nos a un mateix, marcar uns valors a la vida, intentar afrontar aquelles dificultats que se’ns entravessin amb la màxima positivitat possible. Un dia qualsevol amb la rutina que això comporta, quedar-nos per un instant quiets i pensar, reflexionar.. Fent això jo he arribat a la conclusió de que si que tinc problemes, però els superaré. El que també tinc, és inclús la felicitat.

Aquí deixo un link el qual vaig trobar i em va agradar molt, simplement són frases de diferents personatges i actors del llarg de tota la vida, que motiven, donen forces i també ajuden a reflexionar.

http://www.youtube.com/watch?v=NQ5YTQRgOM8&feature=related