Pràctica número 8: La teoria general de sistemas i Causalitat circular.

INTRODUCCIÓ


TEORIA GENERAL DE SISTEMAS

L’enfocament sistèmic tracta de comprendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora, on l’important són les relacions entre els components. Es diu holisme al punt de vista que s’interessa més pel tot que per les parts. L’enfocament sistèmic no concep la possibilitat d’explicar un element si no es precisament en la seva relació amb el tot. Metodològicament, per tant l’enfocament sistèmic és l’oposat a l’ individualisme metodològic, encara que això no impliqui necessariament que estiguin en contradicció.

CAUSALITAT CIRCULAR

Fins a l’aparició de l’enfocament sistèmic, es considerava la causalitat lineal com una simple regla de causa-efecte:

A →→→ B

Si intervens sobre la causa, modifiques les conseqüències, l’efecte.
Els sistèmics, però, no estan d’acord en aquesta causalitat.
Ells Creuen que no es pot determinar la causa i a més, el comportament humà no és només causa, sinó també conseqüència.

Per tant, es pot entendre com a vegades la causa pot haver desaparegut però es continuen mantenint els hàbits i costums. Se’n diran: formes de comportament homeostàtiques.

Els sistemàtics parteixen de la idea de la causalitat circular, on no és necessari conèixer la causa per intervenir:

No els interessa saber on va començar la roda, el cercle sinó, el procés del sistema, es pregunten el Com? ; com s’aguanta un sistema, com funciona a la seqüència d’interaccions. Diríem doncs, que buscaran gens o poc les causes del comportament inadequat.
L’enfocament sistèmic dirien inclòs que en molts casos, la causa desapareix, però de totes maneres les rutines segueixen, el comportament queda en nosaltres, tot i que la causa potser ja no hi és. La funció d’un terapeuta sistèmic és trenca la causalitat circular.

Gregory Bateson, un antropòleg en el que creu en un enfocament sistèmic, d’un model circular en el que els dos aspectes següents formen part, aquest autor es va adonar de :

Relació simètrica : els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant ( en escalada o en desescalada). Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

Relació simètrica constructiva: és una relació entre individus del mateix nivell però, la relació és bona no es perjudicial.

Relació simètrica destructiva : aquí en canvi també són individus del mateix nivell, però les relacions són perjudicials, equivoques per algun membre del grup.

Relació complementaria : els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent, és a dir, tenen rols diferents. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

Relació complementaria constructiva : és quan una sèrie d’individus tenen una relació sana, però en diferents nivells, és a dir, estan situats en diferents rangs.

Relació complementaria destructiva : aquí en canvi, és el mateix que en la complementaria constructiva, però aquests individus tenen una relació perjudicial, dolenta.


PRÀCTICA

La practica consisteix en fer quatre conseqüències de Causalitat circular per a cadascun de les modalitats de relació enumerats anteriorment. 2 diagrames de relació simètrica (constructiva i destructiva) i 2 diagrames de relació complementària (constructiva i destructiva). De manera que així treballarem els diferents tipus de relació que s’estableixen entre individus. Aquesta pràctica la he realitzat conjuntament amb la Laia Fauria.

DIAGRAMES DE RELACIÓ SIMÈTRICA

CONSTRUCTIVA (dues amigues fan classes d’anglès juntes)

DESTRUCTIVA ( Dos famosos es barallen)

RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA

CONSTRUCTIVA ( un polític i el poble)

DESTRUCTIVA ( un amo amb un empleat )

REFLEXIÓ

Una pràctica interessant i amb aportacions que ajuden a reflexionar sobre com ajudar o treballar amb pacients.

Doncs, comparteixo que cada persona rep de l’exterior informació, i aquesta informació un cop rebuda passa per processos de transformació, i com a conseqüència, s’obtenen els resultats. Com hem vist fins ara cada informació rebuda i la manera de processar-la serà diferent per a cada individu. Penso que es més per aquest motiu que tracten més amb l’entorn de la persona afectada que la causa en concret, tot i que per a mi la causa del problema també pot ser important, si més no, a la meva manera d’actuar, intentaria combinar ambdues maneres de treballar, intentant estudiar la causa del problema; ja que en alguns casos es una causa concreta la que causa un efecte i eliminat aquesta podem eliminar l’efecte, i també estudiar les relacions de l’extorn del pacient, ja que sabem que aquestes tenen una gran influencia en tots i cada un de nosaltres. Així, crec que obtindríem més informació i els resultats podrien ser encara millors. Tot i així, crec que les interaccions humanes quan hi ha un problema no són el resultat d’una sola causa, si no que com a mínim hi ha d’haver dues persones, ja que la seva mútua influència és el que els porta a confrontar-se en un problema.

Pel meu punt de vista també és essencial estudiar els processos mentals que hi ha a l’interior d’un individu, la informació que podem percebre d’un pacient, ens pot servir i donar molta informació, però si només coneguéssim les entrades i sortides d’informació sense els canvis que es produeixen en l’interior, molt resultats serien esbiaixats.

El primer pas per a poder dur a terme aquesta teràpia és tenir clar doncs que nosaltres formem part del problema i que és la nostra conducta la que l’està creant. Les dificultats se’ns presenten quotidianament, i intentem resoldre aquests problemes i dificultats amb el nostre sentit comú, amb una resposta determinada, si el problema creix intentem fer un ús més excessiu del sentit comú i augmentant la resposta, així successivament entrem en una roda sense final. El sentit comú es útil però a vegades les respostes que donem poden fer que entrem en conflicte produint doncs un problema, ja que no sempre aquestes respostes són les adequades.

Per tant, estic d’acord amb el que crec que és una de les premisses més importants d’aquesta teoria, analitzar les solucions donades davant d’un problema no resolt, en comptes de fent-se “mal” analitzant el problema en sí, una vegada rere l’altre.

Com sempre, agraïda de anar coneixent i aprenent de noves teories per així poder anar creant i formant les meves pròpies idees, i algun dia arribar a ser una bona professional.